EL LLAMP

al servei de la nació catalana

2 de febrer de 2008
Sense categoria
1 comentari

VUIT-CENTS ANYS DEL REI EN JAUME I

Qui
em va parir!

Ara
comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo
nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre
pare lo Rey en P. no uolia ueser nostra mare la Reyna, e endeuench se
que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare
fo en Mirauals. E uench al Rey ·I· rich hom per nom en
·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on
era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals,
uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra
mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre
Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira la
uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que
nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces, e
deyen matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost con nos
meseren pel portal cantaren:
Te
Deum laudamus
.
E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas, entram
quant cantauen aquel cantich. E puys leuaren nos a sent Fermi e quant
aquels quins portauen entraren per la esglesia de sent Fermi,
cantauen:
Benedictus
Dominus Deus Israel
.
E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra
daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes. E feu fer ·XII·
candeles totes de ·I· pes e duna granea, e feules
encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols,
e promes a nostre Senyor que aquela que pus duraria, que aquel nom
auriem nos. E dura mes la de sent Jacme be ·III· dits
de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu
haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo
nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla
obra de Deu, car les couinençes que nostre aui hauia feytes
dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del
Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que
per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia
estada. E aenant nos jaen en lo breçol tiraren per una trapa
sobre nos ·I· cantal, e caech prop del breçol:
mas nostre Senyor nos uolgue esforçre que no morissem.

  1. enia por que un comando de l’oest no t’hagués segrestat i passava pena que no t’haguessin fet qualque picardia de les que ells saben, i quan obria el ventre dels peixos mirava que no hi fossis, i quan passava ran d’alguna galera tenia aparellada una escota per donar-te un cap, si t’hagués vist entre els galiots. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!