EL LLAMP

Arran d’una frase de l’article d’en Salvador Cardús publicat al diari Avui, frase sovint repetida i no per això menys errònia, m’he vist en la necessitat d’aclarir el tema de la fundació de l’escoltisme català; fa just dos anys fins i tot Escoltes Catalans s’afegí a la commemoració d’un fals aniversari de la fundació de l’escoltisme català en el que s’hi implicaren les màximes institucions del Principat de Catalunya. A sota us copio la lletra que he enviat a l’autor de l’article:

En Salvador Cardús
Comparteixo la mateixa inquietud palesa en el vostre escrit "Educar els Brivalls" al diari Avui. Només us haig de fer una observació. Afirmeu que " Era mossèn Batlle, fundador de l’escoltisme a Catalunya, qui escrivia que l’objectiu de tota educació era la transformació del caràcter".
Bé, mossèn Batlle no fou, ni de lluny, fundador de l’Escoltisme a Catalunya. L’iniciador de l’escoltime català fou el capità Pere Rosselló Aixet, que creà els Exploradors Barcelonesos el 1912; la intromissió d’Alfonso XIII, monarca espanyol que pretenia que Rosselló es fes càrrec d’uns aleshores inexistents "Exploradores de España", li causà al capità molts problemes i se n’hagué de sortir de l’organització.
Els Exploradors Barcelonesos que no volgueren passar per "españoles" foren l’embrió dels Boy Scouts de Catalunya, associació laica de l’escoltisme català en la qual vaig ingressar el 1963 quan se m’admeté a la Llopada de, precisament, l’Agrupament Escolta "Pere Rosselló".
El 1927 l’insigne professor Josep Maria Batista Roca creà els Minyons de Muntanya seguint –com havia fet anteriorment Pere Rosselló– les pautes donades pel fundador del Moviment Escolta sir Robert Baden Powell, però insistint expressament en la reivindicació nacional catalana. El professor Batista, que era catòlic practicant, defensava la no confessionalitat dels Minyons de Muntanya; de tota manera el fet més remarcable de la seva dedicació fou, justament, que l’objectiu era la "transformació del caràcter" dels catalans per damunt de qualsevulla altra prioritat, fet que provocà una encesa polèmica als diaris i revistes de l’època amb el pedagoc Alexandre Galí.
Per decret signat pel president màrtir Lluís Companys, l’escoltime català –que ajudava en diversos serveis a la rereguarda i al front– fou unificat sota la direcció d’en Josep Maria Batista Roca, que esdevingué així cap escolta de Catalunya, fins a la seva mort succeïda poc després del seu retorn de l’exili.
És cert que des de determinats sectors es manté que mossèn Batlle "fundà" l’escoltisme a casa nostra. Res més lluny de la veritat, en realitat Batlle fou un dels deixebles d’en Josep Maria Batista Roca. En la negra nit de la Dictadura, mossèn Batlle fundà l’escoltisme confessional amb el nom de Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi, trencat la untitat de l’escoltisme català que malgrat la persecució del franquisme encara persistia; els agrupaments d’en Batlle gaudiren de l’aixopluc de l’Església, amb la contrapartida –a desgrat del disgust del mossèn– que li imposaren l’obediència a l’organització espanyola de la seva associació, creada per la Jerarquia eclesiàstica de la mateixa manera que el Borbó l’havia imposat quaranta anys enrera a Pere Rosselló (i que aquest no acceptà).