Passeig eròtic i escatològic pels vilatges de Catalunya del Nord
Després de tanta tensió acumulada aquestes setmanes passades, deixar-se anar, prendre-se-ho amb calma, fruir de la lectura d’unes senzilles corrandes que ens fan sentir i deixondir-nos al plaer del tacte, de l’olfacte, del gust, de la vista i de la oïda i, també, per què no? de la imaginació, pot ser un exercici convenient i necessari.
Publicat a Terra Nostra, pàg. 44, núm. 49, 1984
Les minyones de Tuïr
Les minyones de Tuïr
diuen que s’estimen pas el vi,
l’altre dia en vaig veure una
que s’hi feia amb el tupí!
Les minyones de Ceret
diuen que porten pas corset,
l’altre dia vaig ballar amb una
que en portava sis o set!
Les minyones de La Torre
són petites i ballen bé,
tenen la panxa arrufida
com la manxa d’un ferrer!
El capellà de Vilafranca
assentat sus d’una branca,
s’espia el forat de l’anca
com se li obre i se li tanca!
Les minyones de Matamala
diuen que valen pas res,
porten flocs a les sabates
per enganyar els forasters!
A la Roca el sol hi toca,
a Argelers encara més,
a Cotlliure hi fa bon viure
si teniu forces diners!
A la casa de mon sogre
tot el bé de déu hi és,
la gavina sus la taula
sense pa, ni vi, ni res!
El capellà de Maurellàs
diuen que és un porquetàs,
el van trapar a la sacristia
que palpava a sant Tomàs!
L’altre dia una dona vella,
sentada sus d’un coixí,
s’espiava sota d’aixella
si hi tenia pèl moixí!
Les minyones de Pià
diuen que els hi agrada pas festejar,
l’altre dia en vaig veure una
que s’hi feia amb el capellà!
Les minyones de Canet
diuen que tenen el cul net,
l’altre dia en vaig veure una
que semblava un carbassó!
El capellà de Finestret
espera que faci fred
per molsir la majordona
i se’n fer sopes de llet!
Les minyones del Roser
són poques i ballen bé,
quan senten a bramar un burro
totes ixen al carrer!
A Port Vendres piquen pebre,
a Banyuls piquen la sal,
l’alegria de les dones
és a sota el davantal!
A la fira de Fontpedrosa
jo no hi penso tornar més,
per hajar una vaca bona
vaig tenir d’en comprar tres!
El capellà de Codalet
és un mal poca-vergonya,
que premeix la majordona
a li’n fer venir destret!
Corrandes en són corrandes
i corrandes són cançons,
val més una nina d’Arles
que dues de Camprodon!
No sem dolents ho creieu pas,
minyones sem republicans;
de festejaires en sem poc,
fem com els altres, sem pas de roc!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!