Dues setmanes de març
Quantes de coses que m’he perdut només en aquests catorze dies. En començo a estar fart d’anar a ròssec: ja són tres mesos!
Avui m’he perdut la calçotada en record d’en Ramon Barnils que es fa cada any al Pla de Cabra.
Ahir no vaig poder anar a Calaceit a donar un cop de mà per a enllestir les obres del nou local de la Institució Cultural de la Franja de Ponent.
Tampoc no vaig ser al Congrés per la Sobirania i menys he pogut anar a la trobada dels del grup "Nosaltres".
El dilluns 7 em vaig perdre l’homenatge a en Carles M. Espinalt en el dotzè aniversari del seu traspàs.
També m’ha passat el sopar a l’Ateneu Barcelonès amb el meu germà Xavier i en Ramon Alcoberro.
És clar que dels dinars dels dimecres, cap ni un, res de canviar impressions amb en Ritxi, en Robert, en Francesc, n’Agustí, en Claudi, en Josep i en Quim.
Ni un sol dimenge en tot l’hivern no he pogut anar a El Brull, ni dinar a Can Pasqual. A Gandesa es deuen de pensar que m’he mort. Tanmateix no serà el primer cop que surt publicada la meva esquela, si més no encara hi sóc.
La llista se’m fa feixuga, ho deixo. A veure demà què hi diu el traumatòleg.
Enric Borràs
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els traumatòelgs deuen tractar en Maragall i al resta. A tu el que et cal és anar a un balneari ja!
Que et sigui lleu!