Com tots els dimecres del curs lectiu, a partir de les vuit del vespre i a voltes fins a la una o les dues de la matinada del dijous, he anat a jugar unes quantes partides de la Lliga d’Scrabble en català al Bar Queimada. Aquest dimecres, malgrat que darrerament no hi puc assistir massa sovint degut a la meua incapacitat física –temporal, espero!–, tenia un especial interès per ser-hi, més enllà del simple esbarjo lúdic; volia parlar amb en Lluís, un dels puntals més ferms de la Lliga i autor (amb l’Oriol Comas) del Diccionari Oficial d’Scrabble en Català (DOSC), així que he fet el cor fort i, mig arrossegant-me amb les crosses, m’hi he presentat.
En Lluís de Yzaguirre Maura és doctor en Filologia Catalana, cap de la Unitat de Recerca en Enginyeria Lingüística de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), professor als cursos de tercer cicle de l’IULA i professor de Tradúctica a la Facultat de Traducció i Interpretació (Universitat Pompeu Fabra).
Doncs bé, des del mes de desembre del 2004 la seva vida professional i privada, i la seva butxaca, s’han vist greument destorbades a causa de l’agressió i vexant detenció de què fou objecte per part del vigilant d’una empresa de Seguretat contractada per la Renfe pel simple fet de demanar-li se li adrecés en català. Seguint el típic costum espanyol de fer-se passar el botxí per víctima, el segurata en qüestió denuncià al doctor De Yzaguirre (mentre aquest era examinat a l’hospital) per lesions i amenaces.
El dimarts en Lluís s’ha hagut de seure a la banqueta en un judici "ràpid" del que trigarem un parell de setmanes (o més) a conèixer-ne la sentència. Pel que he pogut llegir l’endemà a l’edició del Maresme del diari El Punt, em sembla que el meu amic Lluís ho té molt difícil. Justament el testimoni que més l’hauria afavorit no ha estat cridat a declarar tot i que era al Jutjat.
Penso que hem d’endegar ara mateix una contundent acció de suport al doctor Lluís de Yzaguirre, des de la ciutadania i des de les organitzacions de defensa de la llengua, associacions culturals, universitats i sindicats i, especialment, també des del nostre Govern.
S’ha de donar resposta d’una vegada i per totes a les creixents i criminals agressions de l’espanyolisme prepotent que s’ha instal·lat a casa nostra.
Hem de dir prou!
Enric Borràs
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
estic d’acord en aportar el meu gra de sorra. Enllaçaré el teu escrit i si puc fer quelcom més, m’ho dius
Els que són ràpis, que poden correr salten la valla i surten per cmes.
El que jo vaig presenciar era una noia que no sé si tenia raó o no però no tenia bitllet i els segurates la tractaven a empentes i la van arraconar en el vestíbul de l’estació de Renfe de Mataró, era un diumenge al migdia.
Els vaig increpar pel tracte que li donaven i la resposta va ser "otro que defiende causas perdidas". Els vaig exigir un tracte humà, no vexatori, van arribar els mossos i aqui es va acabar tot, li van demanar la documentació.
Les coses són com són.