AL·LUCINAT

"Em pensava que tu no et drogaves: m’havies espantat"

M’ha passat el dilluns, però és que m’he quedat "enganxat". Encara flipo de resultes de la lectura de l’entrevista d’Enric Vila (noi, això que escrius t’ho paguen? qui, els de l’Avui o els alarbs plantadors d’userda? o tens comissió també?) a un tal Ignasi Peña, psicòleg [eing?] autor del llibre Curar con marihuana –en espanyol, la llengua comuna en la universal addicció.

Que la droga ho pot comprar tot (o gairebé), electes, policies, banquers, jutges, governs no és cap misteri com el nostrat i insondable percentual. Al Telenotícies del divendres passat ja se’n va dir una de molt grossa, d’aquelles que posen la professió periodística d’alguns en dubtosa situació: deia la notícia que segons un "estudi" efectuat a l’Hospital Clínic de Barcelona, es demostra que per a estalviar-nos un munt de lletges malalties els homes hem de veure 4 gots de vi al dia (les dones 2)  i es van quedar tan amples; van informar de qui havia encarregat l’estudi, de qui l’havia pagat? no.
L’estudi l’ha encarregat l’Incavi, en un més dels estira-i-arronsa produïts al si del tristpartit, per desmuntar la mala geia de la consellera Tura que ens vol a tots abstemis? L’ha pagat el Miguel Torres (qui per cert, tampoc no ens ho diuen ni els sindicats pagesos ni els periodistes, ha estat el màxim beneficiat de les subvencions de l’olivera per les gelades del 2001)? No ho sabrem, almenys pel Telenotícies; mans netes sí, cervell foradat però alegret també. Quatre gots de vi, no gotets o copes, al meu poble són un litre al dia: és a dir abús d’una droga dura, suficient per generar o desvetllar, en poc temps, una fatal addicció
El mateix diari Avui que ha publicat l’entrevista apologètica, no fa ni dues setmanes donà nota d’un estudi científic que avala el que ja sabien de fa temps als centres de desintoxicació i de deshabituació: que el cànnabis afecta greument el cervell humà, causant diverses i greus malalties mentals i que a més a més és la porta iniciàtica a d’altres drogues.
A banda del fet que la droga ho pot comprar (o gairebé) tot, també convé assenyalar que afecta tots –sense excepció– els estaments de la societat, des dels sense sostre fins als governants. Hem d’entendre que la greu malaltia de l’addicció, cada cop més estesa i, a dia que passa, en gent més jove, demana una atenció prioritària i urgent que ara per ara no té, si més no per part de la Sanitat Pública que és on més s’hauria d’haver incidit.
Que ningú no s’estranyi de determinades actituds o de certs comportaments, del cost de la drogoaddicció: és terrible i destructiva per qui pateix la malaltia i és terrible i destructiva pels quins envolten l’addicte. Només un exemple històric: l’addició a l’opi induïda pels anglesos al si de les classes dominants xineses al segle XIX, provocà la destrucció de la seua societat.
Tenim mala peça al teler.

Enric Borràs

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *