BASTANT NETA, ENVEJADA, BONICA PÀTRIA

Tenim el que tenim

[…] I a Madrid encantats. Si tenien alguna por que les balances fiscals entraren en acció i que l’espoli econòmic s’acabara ara ho deuen estar celebrant amb cava. Perquè si això ho hem aconseguit fer nosaltres tots solets és que tenim un país de fireta. Però si ens ho han fet, si tot plegat és un gran circ teledirigit per a fer impossible l’estatut i evitar-ne el tràngol a Zapatero aleshores mereixem les rialles, la burla i tot l’escarni que ens vullguen abocar al damunt. Tenim el que tenim.

Vicent Partal 

A voltes el Poeta esdevé profeta: en pròpia carn endevina l’esdevenidor. Aquests dies em vénen, amb insistent persistència, al cap els amics desapareguts (físicament, no pas a la memòria) que maldaven –vides eixorques? ca! puix naltros encara hi som amb ells també– per la terra revifada.
Emperò no puc deixar de pensar en l’amic que, amb tristesa infinita, s’allità per morir i no haver de viure la vergonya a què ses Altíssimes Senyories l’havien abocat (amb querella inclosa i processat).
Llegir-lo és reviure’l i reforçar-nos; contra el desesper, acció!

Enric Borràs

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA
Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes.

Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra
i com em recaria d’allunyar-me’n, sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se’n: "Com qui s’agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer",
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d’aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per a restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva –i nostra–
bastant neta, envejada, bonica pàtria.

Joan Oliver [Pere Quart]

Afegeix un comentari

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *