Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

# República: Avui 3r dia.

 

 

 

Avui 15 díes sense llibertat dels Jordis.. Exigim que tornin a casa.

No podem escriure res sense recordar que dues persones del poble són a la presó. Dues persones pacifistes són a la presó. Dues bones persones són a la presó. Que no han fet res. Són dos presos polítics, diguin el que diguin. I no poden ser a Soto del Real, una presó d’un país estranger, sense cap seguretat jurídica.

Dit això, un cap de setmana ben estrany, molt. Penso que som milers i milers de ciutadans d’aquesta República tot just proclamada fa tres díes que ens sentim com en un núvol, o perplexes, o angoixats, o expectants, o amatents per actuar en la seva defensa o ….. no fer res. Silenci.

Foto de la reunió del Govern. Autor: Rubén Moreno

L’únic que sé, el fet, és que no s’ha fet res per implementar la Llei de Transitorietat i fer els decrets perque la República comenci a caminar. I la bandera espaÑola encara al Palau de la Generalitat. Ni tampoc cap mobilització per defensar el Parlament, ni el Palau de la Generalitat ni les Conselleríes.

Jo em sento súbdita d’aquesta República, ho sóc, que va nèixer fa tres díes. Un part potser prematur, però legítim. Una República que necessita molta cura i que cal defensar-la. I ho farem. El poble sí.

I si us plau que no ens tractin d’idiotes. La grandíssima majoria que vam anar a votar el dia 1 d’octubre juntament amb els que no van poder fer-ho sabíem, i sabem, que la República de Catalunya no seria factible ni a l’endemà, ni un dia després. Molt de temps encara per endavant per bastir-la.

I ara unes eleccions autonòmiques convocades per el gobierno del reino de espaÑa a tota pressa. Un signe de debilitat, és el que crec, o senzillament empès per les ordres de la Comunitat Europea. Ara diuen en proclames VOTAREM ….. i em fa mal que ho diguin. Els tecnicismes dels partits polítics no ténen aturador i podem copsar la hipocresia i el cinisme dels polítics dels partits unionistes PP, C’s, PSC i els que no ho són, Catalunya Sí Que Es Pot, Comuns i Podem.

Deixo les  fotografíes que vaig fer divendres 27 d’octubre. Aquest dia ningú l’esborrarà. No poden. Es va fer el que calia fer. No es va claudicar. Tenim la legitimitat. Tota. I els que erem al carrer vam plorar, ballar, riure, ens vam abraçar i el camí del Passeig Picasso per el carrer Princesa fins la Plaça Sant Jaume va ser màgic, molt, i que mai oblidaré.

I amb tots els meus respectes i sense deixar ni de bon tros de confiar ni amb el nostre Govern ni amb els nostres representants:

Senyor President, Consellers, representants polítics, Parlament …. actueu. Prou de silencis. Sabeu que ens teniu al vostre costat i el nostre suport.

Actualització: El nostre President i alguns Consellers són a Brussel.les i demà ferà una declaració. Ja han actuat. Esperem a escoltar les seves paraules. Ara ja no poden dir que es tracta d’un afer intern del reino de espaÑa.

Parlament dissolt. Ara sí entenc molt millor la votació secreta i els dos vots en blanc.

# seguim   ………

Sempre recordo les paraules de George Orwell : La veritat és el més revolucionari dels actes per canviar una societat.

 

I una última fotografía del dia d’ahir …..  Res a comentar.

Existeixen, una minoria sí, però que la gran majoria els dona suport. Fixeu-vos amb l’esvàstica del braç d’un d’aquests individus. Aquesta majoria, respectable, diuen que volen votar i mantenen a tots aquests violents a la seva avantguarda per anar fent camí i trinxar als catalan tant com puguin.

 

 

 

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.