EL LLAMP
al servei de la nació catalana
SHORTING CONTRA ESPANYA
«Si
als EUA esternuden, tot el món es constipa»
Aquesta
il·lustrativa màxima no és entesa a Espanya, no
sembla pas que la captin els analistes financers, als quals l’actual
govern dels espanyolistes socialistes fan sortir a les tv’s, a les
ràdios i als diaris, i no paren de repetir la cançó
de l’enfadós: no passa res, això és un problema
intern dels americans, aquí tot va bé, etc. La qüestió
és que el Banc Central Europeu ha posat molts més
eurons al mercat borsari per a frenar la caiguda dels valors que els
que ha destinat al mateix efecte la Reserva Federal dels EUA; si res no es crema, per què cal apagar focs?
Al
damunt de la greu crisi que ens cau a sobre als soferts habitants
d’aquest estat merdós que ens oprimeix, provocada en gran part
pel desori especulatiu ?fa
pocs dies que en
vaig parlar? ara
s’hi afegeix la crisi de Wall Street. I les autoritats espanyoles,
com sempre, fan l’estruç mentre intenten de salvar
d’amagatotis els [seus]
mobles.
Ara
és el moment precís per a donar el cop de gràcia
a l’economia espanyola i que se’n vagi tot ?i sobretot Espanya? a
fer punyetes.
Mentre
llegiu aquest apunt, sé de bona font que agents secrets de
nació i de convicció catalanes ajudats pels amics de
Catalunya que hi ha als EUA, malden per a convèncer als
inversionistes americans de que practiquin el shorting contra
les empreses espanyoles més importants. Al ritme que s’hi
afegeixen nous practicants d’aquest esport de risc en el que ja és
coneix entre els avisats d’Amèrica com «A Espanya,
Fot-li Canya!», cada cop es debilita més la posició
d’aquelles al mercat mundial i de retruc a l’espanyol. Sempre he
pensat que si no ens podem independitzar, pel cap baix que s’anorrei,
que es destrueixi a Espanya… així sabran en la seua pell de què hem
patit i patim els catalans els darrers tres segles i mig.
El
«shorting»
es una pràctica que fan servir alguns experts per obtenir guanys
ràpids a la borsa. Consisteix en vendre accions que no es
posseeixen quan hom pensa que les accions aniran a la baixa. Si li
compres de paraula o demanes en préstec al teu «broker»,
per exemple 1.000 accions a 10 eurons cadascuna i aquestes van
minvant de preu, quan arriben a 7 eurons les compres. Aleshores
tornes les accions al teu corredor (broker) i t’embutxaques la
diferència, que en l’exemple serà de 3.000 eurons,
menys la comissió del corredor; és clar que aquest
intermediari t’haurà exigit un aval per fer l’operació
i així cobrir-se per si un cas les accions, per comptes de
baixar, pugen. Per això el shorting és un esport
de risc i cal ser-ne un expert. Va bé per a embutxacar-se uns
diners fàcils si es va amb compte, i en el nostre cas és
una excel·lent eina per a accelerar la caiguda lliure de la
xarxa financera i empresarial espanyola.
Ja
ho diu la dita, qui no s’arrisca no pisca.
Visca
els EUA!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
sincerament: feia temps que no llegia tantes bajanades juntes i amb tan poc criteri. I em sap greu, pero així ho veig.
Home Enric, exageres una mica. La tocada de cresta que segurament els hi donaran als madrilenys en aquests temps que ja ha començat el compte enrera forma part d’una situaciógeneral on si bé le Cid cavalca, ja és difunt.
Aquesta mena de transaccions d’alt risc, com la que descrius, pot servir per embutxacar-se uns bons guany, si l’encertes és clar, però això de fer trontollar la xarxa financera i empresarial espanyola és tota una altra història, és clar que somniar és gratis
Està molt bé, tinc un conegut que ha viscut tota la vida d’aquesta historia,el problema es que si la xarxa financiera i empresarial esopanyola se’n va EN ORRIS, nosaltres hi anem al darrere, cony! i no em fot gens de gracia.
enric, tens algun exemplar de "l’origen de la bandera independentista" d’en Crexells? Saps on en podria trabar algun? merci
Està bé que tastin la seva medicina. Ells que ens han volgut, entre altres pràctiques, sometre per la via de la asfixia econòmica, reberan la nostra venjança també per la via econòmica, entre d’altres pràctiques.
De moment remarco que darrerament s’escolta molta publicitat de "agrupar crèdits" -i segons expliquen et surt a compte. Sembla que, al ser una dita pròpia, solsament els catalans sabem que ningú dona durus a quatre pessetes.