EL LLAMP
al servei de la nació catalana
XIRINACS HA MORT!
Sembla que ha estat trobat mort en un bosc del Ripollès.
L’ex senador tenia setanta-cinc anys.
En Lluís Maria és en el nostre pensament.
la mala notícia
in memoriam al bloc Bandera Negra
escrit de comiat d’en Xirinacs (bloc d’en Salvador Molins)
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l?univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d?agost de 2007
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"Independència, sobirania, emancipació, alliberament, autodeterminació;
tots són sinònims i vol dir que fem el que creiem que hem de fer
nosaltres. Això es democràcia. Per tant la independència és democràcia.
Una nació és molt complexa, té molts ressorts i s’hi juguen moltes
variables, però la independència és l’eix central, el pal de paller
d’una nació. Una nació, que no és independent, o és infantil o és
esclava; per tant, doncs, la independència no solament és un dret sinó
que també és un deure."
Lluís Maria Xirinacs, gràcies per la teva manera de ser. Gràcies.
Independència, sobirania, com bé ens explicà fa cinc anys.
Avui també més tristos.
Demà continuar més compromesament aquesta defensa,
la de Lluís M. Xirinacs i Damians
Tots els anys de la seva vida adulta.
Gràcies mestre!
Visca la Terra Lliure!
A mort Lluís Maria Xirinachs i Damians.
Una vida digna, una mort… tranquil·la?
Quantes decepcions després de dedicar tota una existència a la lleialtat a un poble.
Envoltat de corrupció i covardia, has resistit fins als 75 anys, malalt, coherent i fidel a tu mateix i als Països Catalans.
Quina lliçó ! Quin exemple !
Aquest exemple ens enalteix a molts i avergonyeix a d’altres.
És el moment de la reflexió, de dir prou i de descobrir als traïdors, de l’afirmació en el valors que tu representaves i també és el moment de l’agraïment.
Gràcies Lluís Maria, per haver existit, per deixar-nos la teva bonhomia i la teva rectitud. Sens dubte, has estat el més valent, el més bo, el més autèntic, l’únic.
Ens queden, la teva última i gran obra escrita “La Filosofia Globalística i el goig d’haver-te conegut.
Sempre has estat present en la meva vida, a partir de demà seguiré recordant-te, i gràcies a Déu, com tu deies, faré una mica més d’esforç per no afluixar en la defensa de la justícia i en defensa del nostre poble.
Adéu amic.
Manel Bertolín i Lluch