EL LLAMP

Motius
subjectius per a fer vaga

D’un punt de vista objectiu hi ha sobrades causes pel descontentament
popular, però la suma de totes encara no ha donat com a
resultat que els catalans s’insurgeixin. Potser allò que és
important per a uns no té interès per als altres.
Aleshores, en vistes a convèncer a la major part de possibles
vaguistes, ens caldrà «adequar
les necessitats subjectives de la ciutadania als interessos objectius
de la revolució»
[traducció liberal d’un conegut aforisme soviètic];
aquesta frase els antics romans la deien sense tants de pèls a
la llengua, «pa i
circ», la versió de la qual en un indret remot de
l’antic imperi d’Occident se la coneix amb la forma actual (per als
habitants de dit racó de món)
d’«espanya i olé!».

La Mallola i el Saure adeqüen la vida
laboral a la familiar, oi Vicent?

Etimològicament
‘espanya’ ve de l’imperatiu d’espanyar, verb que literalment
significa «fer saltar
el pany»; en la llengua dels
‘espanyaportes’ [«lladres de cases»] ‘olé’ és
una interjecció, que els ‘espanyols’ [gentilici relatiu als
habitants del país que espanya les portes i les caixes dels
veïns] pensen que és genuïna de la seua llengua,
quan en realitat l’han manllevat dels seus conqueridors alarbs quan
els daven pel ses al crit de «wa-llàh!» [que en
moro vol dir «per
déu!»]. Atès
que als d’espanya els déus els hi han estat gasius amb el do
d’aprendre llengua estranya, fins després de grans sacrificis
que van mig aprendre la llengua de l’amo
?sobretot a base de rebre
mastegots? no s’havien adonat que ‘al·là’
[‘déu’ en àrab] no era «alà»
[«gos de presa»],
i atesa la seua dèria d’«espanyolejar»
[«anar pel món
prenent el que és d’altri»]
van trobar del tot normal adorar al nou déu gos, que s’esqueia
d’allò més amb la seua habitual ocupació per a
guanyar-se la vida.

És
així que els d’espanya vivien ben dats pel cul pels nous amos
però contentets amb la nova divinitat, que llavors un saberut
català estudiós de la càbala (i de religió
jueva per més detalls tot i que encara no «polaco»,
que aleshores seria un anacronisme), va i els hi engalta que al·là
no és un alà. Però ja no hi havia res a fer,
l’arrelament de l’error era massa fort i així ha perviscut el
significat fins als nostres dies: «furta i gos!»;
el català es cuidà bé prou de no fer extensius
més significats als espanyols perquè s’hi jugava la
pell, qualsevol els deia que ‘gos’ en català popularment també
vol dir ‘gandul’…

Després
d’aquesta breu introducció ?més aviat per a situar
l’escenari? ja puc començar la llista dels motius subjectius
que em semblen suficients per a fer vaga general el 12 de setembre.
En d’altres apunts potser n’anotaré més i, si sou prou
amables, de segur que n’afegireu als comentaris. Gràcies.

Per
què faré vaga el 12-S?

1. Perquè
   si, perquè em plau, perquè em ve de gust

2. Per
   a què treballar si espanya em roba?

3. Perquè
   el mut del Montilla em motiva (eslògan que regalo al José Serà
   -gos o -gossa?)

4. Perquè
   vull descansar dels tràfecs de l’Onze de setembre

5. Corrent
   com un boig per arribar a la feina a l’hora, per què em fan
   perdre el temps a l’estació de rodalies?

6. Perquè
   m’han perdut els papers (a Salamanca) i no me’ls volen tornar

7. Si
   no ho veig clar, per a quedar-me a les fosques millor al cafè
   que al despatx

8. Perquè
   no m’agraden les vigents lleis franquistes

9. Perquè
   no puc suportar que el Saure faci de quefe de la Generalitat de Dalt
   al mateix temps que la Mallola fa de majorala del Cap i Casal

10. Per
    què un diputat que cobra quatre cops més que jo no
    paga peatges i jo sí?

11. Perquè
    vull que l’Audiencia Nazional sigui abolida i mentre existeixi li
    diguin pel seu nom original: Tribunal de la Santa Inquisició

12. Perquè
    n’estic fart dels sindicats, dels partits, de les falses societats
    «civils», de les ordes [militars] religioses

…
[continuarà]

apunts
relacionats: Vaga
General el 12 de setembre

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!