EL LLAMP

al servei de la nació catalana

4 d'agost de 2007
Sense categoria
0 comentaris

POESIES GANDESANES

El
ferrer poeta

D’en
Joan Velasco de Gandesa ?la
capital de Terra Alta, bressol dels meus antecessors?
en sé gairebé res de res. Tinc entès que fou
ferrer i, pel que em sembla després de la lectura de la seua
poesia, emigrà i, un cop retornat, l’any 1915 es féu
publicar les Poesies gandesanes; es tracta d’un llibret de
format 16,5 x 11,3 cm, un plec de setze relligat amb una grapa i
coberta tipogràfica sobre cartolina de color (vegeu-ne la
il·lustració). El peu d’impremta diu: ‘Tip. Bofarull,
Cervantes, 2’; tipògraf maldestre, per cert,
hi ha molts de pèls al metall i la impressió en resultà descurada
i bruta, almenys l’exemplar que en tinc.

Dels
onze poemes que s’hi inclouen al recull, n’he triat tres que denoten
el pensament i algunes de les passions de l’autor. Com podreu
observar si el llegiu, en Joan Velasco ?gandesà ben nascut?
es mostra amb naturalitat com a patriota català i ens deixa
expressa constància de la lluita dels ferrenys avantpassats
que s’enfrontaren a la tirania del Borbó. A causa d’aquella
agressió franco-espanyola que ens comportà esdevenir
esclaus, el castell i les fortificacions de Gandesa foren aterrades i
el vall colgat. El mateix baró de Purroi ?l’aristòcrata
local? morí combatent, espasa en mà, la vespra de
l’Onze de setembre del 1714 defensant el Baluard de sant Pere de la
capital de Catalunya. Aquest apunt històric el faig
intencionadament perquè avui cap gandesà no es vol
recordar dels seus gloriosos i aguerrits rebesavis …els quals a la
sang hi tenien quelcom més que vi.

Benvolguts
convilatans, fóra demanar massa que el Consistori de la «Molt
heroica, lleial i immortal ciutat de Gandesa»
manés de posar una placa a la façana de Cal Baró
i una altra a la Presó de l’antic castell en homenatge als
patriotes gandesans?

QUI
SÓC?

Sóc
la ciutat de Gandesa

i
sóc una font d’energia,

sóc
casal i sóc princesa

de
tota la rodalia.

Sóc
un poble que té història

i
un escut que està esmaltat

amb
títols que’m donen glòria

i’l
tractament de ciutat.

Mireu-me
per tot arreu

per
plans, costes i cinglades,

tot
fruitós ho trobareu

des
dels cims a les vallades.

Sóc
aquell poble valent,

que
no té fre ni clemència,

quan
la Pàtria, amb sang ardent

dóna’l
crit d’independència.

Sóc
aquella brau Gandesa

que
va tenir força i pit,

per
a deturar amb fermesa

les
hosts del rei maleït.

Sóc
qui al gran Napoleó,

amb
uns quants fills mal armats,

al
cim de Sant Salvador

li
va apressar els soldats.

I
amb sons propis armaments

li
causaren tals destrosses,

que
al veure aquells campaments

encar
s’alcen de les fosses.

Sóc
un poble d’energia,

¡
els meus camps són rics jardins,

són
fonts de riquesa i vida

i
l’enveja dels veïns.

A
GANDESA

Oh,
benvolguda Gandesa!

oh,
Pàtria meva estimada!

tu
en tot traspues bellesa,

tu
ets la meva enamorada.

Jo
per tu sento enyorança,

perquè
del teu cor vaig néixer;

jo
per tu sento frisança,

car
per tons carrers vaig créixer.

Que
n’ets per a mi d’hermosa,

amb
aquests carrers tan plans,

amb
ta historia tan famosa

i
amb aquests verdosos camps!

Tot
lo teu me sap a glòria,

tot
lo teu per mi és dolcesa,

perquè’m
porta a la memòria

els
records de ma infantesa.

Records
de dolça alegria

que
mai més s’oblidaran,

records
de la llunyania

que
ja mai més tornaran.

RETORN

Altre
cop, Gandesa bella,

me
convides a gosar;

altra
volta em meravella

veure
tons camps esclatar.

Amb
quin anhel esperava

contemplar
tons verds jardins,

com
admirar desitjava

tons
encants sempre divins.

Quants
records dus a ma pensa

d’altres
jorns plens d’alegria,

quan
en ma tendra infantesa

lo
que era el món no comprenia.

Aquell
cel tan sonrosat,

aquella
dolça alegria,

i
aquella franca amistat

és
lo que’m falta avui dia.

Però
encar ets riallera

com
en aquell temps passat,

mes
ai! mon cor no espera

aquella
felicitat.

Records
de tanta ternura

ma
vida mai més tindrà,

hores
de tanta ventura

el
meu cor mai gosarà.

Recordant
tot lo passat

ara
et torno a saludar;

tant
que m’havia agradat

el
temps que no pot tornar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!