EL LLAMP
al servei de la nació catalana
PASSEJADA COLONIAL
Rodríguez
Zapatero s’ha acollonit
Ahir passà per la capital de Catalunya el president del govern
espanyol, popularment dit «el mentider de la Moncloa». Honorant al seu sobrenom ha promès milions per
a Catalunya com si d’ell depengués, i no de l’executiva del
PSOE i del ministre espanyol d’Hisenda Solbes, qui aquests
dies torna a passar el rascle: ara toca el rebre a les
mútues catalanes.
La
posposada i ràpida visita del Rodríguez Zapatero [‘Mira, vinc de
les Canàries i vaig a les Balears a informar al monarca, això
només és una escala tècnica‘…] s’ha
d’entendre com un pegat a la paüra que li produeix el fet que li
mancaran massa dels vots que el feren, aquell desgraciat 11 de març,
president d’Espanya: els vots dels diputats de l’organització
regional del PSOE al Principat [esquifit] de Catalunya junt amb els
de la sucursal, d’espanyolista vocació, ara coneguda com
Esquerra, la qual ja preveu es redueixi a la meitat la seua
expectativa d’escons.
El
president espanyol ens ha deixat ben clar que és molt més
important que es cremin quatre matolls a les illes africanes que el
fet que Barcelona es quedi a les fosques, paralitzant la indústria, el turisme
i el comerç ?dels que viuen ell i la resta dels súbdits
del Borbó? i que uns milers de famílies hagin
d’estar-se més de mig any sotmesos a la tortura i a la
incertesa dels generadors.
Mentider
com és s’ha oblidat de dir-nos que el govern espanyol és
soci majoritari de Red Eléctrica de España, SA, la
«innocent» empresa propietària de la xarxa
elèctrica causant primera de l’apagada i que Luis Atienza, el
president de REESA, que l’ha posat el PSOE, és un ex ministre
espanyol d’Agricultura del mateix partit. Si no mentís tant,
ens hauria pogut demostrar la seua bona voluntat començant per
fer plegar al senyor Atienza qui prou feina té amb les seues
bodegues al Priorat.
Rere
d’aquesta visita de Rodríguez Zapatero s’hi amaguen temes
importants dels quals no se’n vol sentir a parlar, i els primers que
callen i amaguen l’ou són els «professionals» de
la [des]informació. El primer tema, detall del qual
podeu veure a la il·lustració de més amunt, és
que el diari Avui ha censurat l’anunci a tot color de pàgina
sencera que havia de convocar a una concentració per
mostrar-li in situ l’«agraïment» dels
catalans al president espanyol. He esperat uns dies per si
l’organització que contractà l’anunci denunciava la
censura patida, però per raó que desconec no ho ha fet,
per això n’he tapat el nom. La democràcia a Espanya va
bé: ahir segresten publicacions i avui priven la publicació
d’anuncis pagats.
La
segona qüestió és força greu i és
motiu afegit que encara entengui menys perquè no han volgut
avançar les eleccions espanyoles atès que els actuals
manaires difícilment arribaran al març. Els analistes
financers del món civilitzat auguren una fallida històrica
de la construcció a Espanya. Les entitats de crèdit
catalanes treballen amb el convenciment, avalat per seriosos informes
encarregats a l’efecte, que la vaca grassa del mercat hipotecari
esdevindrà un cadàver putrefacte el 2008; a menys de
mig any des d’ara! Em temo que els socialistes espanyols es pensen
que podran culpar-ne, com sempre, al PP del seu fracàs i així
tornar a guanyar les eleccions. És a dir, allarguen l’agonia
amb l’esperança que els vots dels desesperats ?dels que no
podran pagar la hipoteca per una banda i dels que no podran ni pagar
el lloguer per l’altra, els aturats de la construcció? els
hi siguin favorables.
Una
estranya forma de suïcidi polític aquesta dels
socialistes espanyols, a costa d’imposar el pacte de la fam a milions
de persones. En cercles avisats s’especula amb què al nou
govern d’Espanya, sorgit de les eleccions del març del 2008 o
del proper novembre d’enguany, no li quedarà altre recurs que
sostreure l’estat de la zona euro i així intentar de reduir
l’impacte de la fallida econòmica amb la suposició d’un
augment d’ingressos, gràcies a la devaluació monetària,
provinents de les exportacions.
Al
setembre, sols a un mes vista, quan tots els quins ara són
d’estiueig hagin de pagar les targes Visa usades per poder fer
les vacances, estic convençut que això exposat als
paràgrafs anteriors començarà a ser més
real que el meu vaticini d’avui.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Zp hores d’ara tothom sap qui és. Qui cony pot creure en ell?. Nosaltres en realitat ho tenim fàcil. Només cal que fem anar la clau i totes les preses de pèl s’hauran acabat.
Emprenyem-nos, però de debó. Amb en ZP i amb qui li fa el joc de la forma més patètica.
Amb Navarra hem vist realment què és en ZP i els seus. Qui mana i amb quina finalitat: Espanya.
Avui en parlo en el meu blog. O reaccionem amb contundència o aviat perderem bous i esquelles.
Estic d’acord amb tu. Això ha estat una passejada colonial. Perque volem.
La situació que presentes és molt interessant, una fallida de l’Estat seria una situació propícia per a nosaltres, el cofoïsme dels què encara creuen que malgrat tot avancem i anem bé s’aniria en orris, l’europeïsme seria l’antítesi de l’espanyolisme si seguir en la unió monetària és inviable i a sobre seguim suportant l’expoli fiscal a què se’ns sotmet, i si com pot acabar passant guanya per poc el PSOE el terrabastall pot ser encara més interessant: descrèdit total de la classe política espanyola, viratge dels votants sociates hispans de Catalunya al PP amb la conseqüent polarització dels eixos nacional/unionista, atur massiu de gran part de la població immigrada amb previsibles esclats de violència arreu…
Jo allò del "com pitjor, millor" mai ho he cregut, però és evident que sols hem avançat en moments de greu crisi i feblesa de l’estat. Més val que carreguem les piles i acumulem forces perquè serà potser la darrera oportunitat per a l’alliberament nacional. I ha de ser la definitiva, el 2014 és proper.
Dius que als Espanyols no els hi quedarà cap altre remei que sortir de la zona €. Això s’ha especulat altres cops als cercles madrilenys. L’escenari seria lamentable per uns i no tant per altres. Sortir de l’ € per poder regular moneda pròpia, altre cop, tindria uns efectes explosius a tots nivells, tant personals com internacionals. Penso és poc probable. Com evolucionaria l’ € a les borses davant un xou similar?. Com reaccionariem TOTS si els nostres petits estalvis es convertissin de cop i volta de l’ € a diguem-ne una “nova pesseta” devaluada?. Argentina corralito part segona. Penso que Espanya està predestinada a carregar-se la unió Europea i aquest teatre del 2008 podria ésser una bona oportunitat. Però la UE no deixarà que s’arribi a aquesta situació. L’ economia Alemanya, Francesa, Holandesa,… compromesa per Espanya? Guau!!. Si Espanya surt de l’ €, Catalunya surt d’ Espanya. És indiscutible. Sense Catalunya, Espanya mai hagués anat a parar a la UE, de la mateixa manera que mai haguessin descobert Amèrica. Si Catalunya decideix secessió en un escenari de crisi econòmica sense precedents, i Espanya “amenaça” militarment com és de costum: hem guanyat. Cap estat de la UE deixarà que Espanya es carregui la unió per un assumpte estrictament democràtic resoluble un diumenge qualsevol. Democràcia consumada. Bon bloc. Segueix així. Salut.