Semblava impossible, però ha passat una altra setmana i ja torna a ser dijous. El moment d’avui no deixa de tenir la seva càrrega poètica que sabràs valorar.
9.10.08
De l’ànima espanyola.
L’altre dia un saludat meu ponderava la figura d’un torero que diu que és una revelació en això que en diuen la festa nacional (d’ells). Un tal José Tomàs que diu que es juga la vida cada tarda que actua. Ja ha tingut 7 o 8 agafades de diversa consideració però segueix sent el que més “s’arrima”, i això diu que és un gran mèrit. “Vols dir que és el més ruc de tots” jo, que vaig dir per fer un resum. Aquí el saludat aquest em va dir de tot: que si l’art, que si el risc, que si la bellesa, la mística, l’essència dels valors patris, l’ànima, que si patarrim, que si patarram. Jo me’n vaig anar a gran velocitat inventant-me una reunió urgent. Uns dies més tard, rellegint Pla, activitat aquesta que recomano vívament, vaig llegir una frase que em va semblar definitiva i definitòria de la festa nacional (d’ells). Parlava dels estofats de carn de toro, mort a la plaça, que presenten alguns restaurants de Barcelona “perquè sembla que hi ha afeccionats a aquesta festa sofisticada i grotesca als quals, a més d’assistir-hi, els agrada de menjar-se les víctimes. Es un caprici estrany i pintoresc”. Una vegada més, el mestre troba els dos adjectius precisos: “sofisticada i grotesca” Exacte. Els toros d’Espanya. Vet ací per què és la festa nacional (d’ells) Poques vegades una definició més exacta d’Espanya i les seves tradicions, de la seva política, dels seus polítics, de la forma de presentar-se al món. L’ànima espanyola: “sofisticada i grotesca”. Es això, exactament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Són dos epitets que faré meus, si m’ho permets, en alguna definició del país veí.
Per cert, t’has assabentat de l’acció d’Esquerra a València aquest matí? Pots consultar-ho a Vilaweb o al meu propi blog.
Salutacions!
Be, ja ho he dit tot, els toros com diu el topic, al darrere de la barrera per si acas, pero tot i aixi, L`anima espanyola ens done alguna cornada ” sofisticada i grotesca” de quand en quand com a senyal de musculatura. I es que els toros els van inventar “ells”. ves a saber si per aquest fi.
Es el que hi ha, pero endavant sempre¡