PERPLEXITAT

Comentaris
sobre l’absurd

Hi
ha dies que més em valdria de no saber llegir, o potser és
que «sabent-ne» he acabat esdevenint un analfabet
«funcional».
A mesura que et fas gran ?potser, en el
meu cas, hauria de dir «a mesura que amuntego anys» en el
compte cap al no res? t’adones que la vida és més
complexa del que imaginaves, o que un mateix s’ha complicat tant que
tot ho veu enrevessat i fantasmes on no n’hi ha.
Mania persecutòria?
de motius no en mancarien, amb tot us asseguro que no és el
cas. Aquest, deixeu-m’ho precisar, irreflexiu apunt sols obeeix a
algunes lectures atzaroses que m’han coincidit entre ahir i avui
sobre notícies, opinions o expressions d’aquests darrers dies.

Per
exemple ?i ho poso tal com em raja, sense ordre predeterminat? al
bloc de l’Holocé
hom es queixa de que els autors del bloc Cròniques
d’una nació
(de la Fundació
d’Estudis Històrics de Catalunya ?que
que n’és el bloc oficial
, Marc?)
«estan dient unes quantes de l’alçada d’un campanar»;
potser sí que té raó el geòleg amic, però
el que més m’ha preocupat d’aquest assumpte és el que
va reproduir aquest altre blocaire, en relk,
amb el títol de «Primera
nit a Katmandú
» ?i copio
literalment sols els darrers paràgrafs?: «
Sigui
com sigui, avui, desvetllar-me a Katmandú ha estat també
desvetllar-me a un espai de l’esperit totalment nou per a mi. Un
esperit que ho impregna tot. Aturat en cada rostre. En cada mirada.
En el respecte reverencial pel gran cercle immortal de la vida. És
important estar atent. Deixar-se endur. Obrir-se. He llegit una mica
els pensaments d’un mestre de zen i, després, amb en Carles i
en Manel hem sortit a esmorzar. Jordi Bilbeny (17 de gener de
2007).»… Quan dimecres passat algú em va dir que
en
Jordi Bilbeny
havia marxat al Nepal
per uns quants mesos no en vaig fer cabal: a voltes m’oblido que la
realitat sempre supera la ficció! M’imagino pas en Bilbeny
cercant proves de la catalanitat d’en Colom, en Cortès i en
Servantès ascendint als cims nepalesos de l’Himàlaia.

Ara una notícia
estranya que no he vist comentada enlloc, apareguda al diari Avui
d’ahir, «El
CIEMEN prescindeix de la líder de la Plataforma pel Dret de
Decidir
». Fixeu-vos què diu al
final el periodista: «Argemí va descartar que aquest
episodi tingués cap motivació política perquè
el CIEMEN i la plataforma, en aquest cas la seva portaveu, sempre han
coincidit en totes les iniciatives amb excepció del referèndum
de l’Estatut, quan la plataforma va optar pel no i l’entitat va
decidir no posicionar-se públicament. La plataforma ha decidit
tirar endavant dues campanyes noves per la sobirania fiscal i per la
competència del Parlament en matèria de referèndums».
Na Mònica
Sabata
feia anys que treballava al CIEMEN,
així que no puc pensar que hi hagi cap motivació
política en la seua baixa. Bé, sense motiu de dubtar
del que diu l’amic Aureli
Argemí
(el qui, malgrat el que digui la
Viquipèdia, ni es diu Aureli ?es
diu
Ignasi? ni és
monjo), em caldrà veure què hi diu la interessada, si
en vol dir res. És curiós però que amb en Carles
Riera
?en qui «Argemí està
delegant progressivament les seves responsabilitats» segons
l’Avui? vaig tenir-hi unes paraules arran de la seua presa
de posició pública favorable al «no» a
l’estatutet essent representant del CIEMEN… Pel que he llegit,
també la plataforma (PDD) ha
perdut el Nord
i proposa accions massa similars
a les de la plataforma Sobirania
i Progrés
, vinculada al partit Esquerra
(s’ho diuen ells).

No em plau gens haver
de comentar l’aparició d’un llibre titulat UltraCatalunya
que es deixa d’estudiar una part prou important i paradigmàtica
dels ultres espanyolistes a casa nostra, és a dir, s’oblida
del País Valencià, de la Franja de Ponent i de les
Illes Balears i Pitiüses; com es pot parlar d’extrema dreta i
catalanofòbia i no fer-ho des de tots els territoris de la
nació? Així que ho deixo per un altre apunt. Deixada que faig extensiva a la investigació, que comença a donar resultat, sobre qui s’amaga darrere de l’Equip Criteri.

Els dos articles d’en
Joan
Carretero
?que publicà a l’Avui
els dies 20 i 21 de gener? han remogut un xic el panorama de la
politiqueta de l’era «Monty
Putin
». Carretero té raó en
la crítica a la Direcció d’Esquerra encara que hi he
trobat a faltar més concreció de l’alternativa que es
proposa des del Reagrupament
independentista; ara per ara és una incògnita, una
pàgina en blanc que cal escriure. Els quins sí
escriuen, i fins el titllen de tonto
útil
o de burro,
són els afins
?qui ho havia de dir de l’amic Ramon!? al Tristpartit 2.0 i, especialment Saül
Gordillo
, que vol justificar els «adjectius»
que li dedica a en Carretero amb allò tant suat del «tu
ja m’entens» o «a qui fa el joc Carretero?». Dir
les coses pel seu nom és fer el joc? Exigir coherència
amb els principis programàtics és anar contra
l’independentisme? Què voleu, després d’haver llegit
l’encertat article «Políticament
incorrecte
» de n’Agustí
Colomines Companys
ensumo, en aquestes
acusacions de «fer el joc», el mateix que m’ensumava de
les acusacions de certs stalinistes que se’ns han reinventat la
història: si els és favorable, són «camarades»,
i si no els ho és, són «fatxes»…

I perplex segueixo,
fins a l’altra.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *