Emigdi Subirats i Sebastià

Aquests darrers dies he tingut la sort de poder viure  tot un seguit d’experiències força extraordinàries, sobre les quals els lectors i les lectores ja sabeu que m’encanta explicar aquí al bloc. Com ja havia anunciat, dijous la nit vaig ser l’encarregat de glossar la figura de Joan Cid i Mulet (Jesús 1907- Ciutat de Mèxic 1982) en motiu del seu nomenament com a fill predilecte de Tortosa a títol pòstum. Posteriorment, vàrem interpretar la lectura teatralitzada “Pretenen emmudir les veus”, que havia elaborat Xavier Aragó, director del Grup de Teatre Planer de Santa Bàrbara, basada en les obres de l’intel·lectual catalanista jesusenc,  en la qual interviguérem Lluís Martin Santos, Clara Llinares, Xavier Aragó, Joan Vizcarro i jo mateix, que vaig ser l’encarregat de llegir la famosa carta que va escriure Joan Cid i Mulet el 1940 des de Perpinyà, i que va enviar a l’alcalde feixista de Tortosa, en la qual li comunicava on estava el patrimoni històric de la ciutat, la qual va ser estripada perquè estava escrita en català i provenia d’un roig. 
Divendres la nit vàrem tenir una extensa reunió del Grup de Suport a ERC de Campredó, que ens trobem en un moment molt dolç, amb molts fronts oberts que ens porta a un treball veritablement frenètic. La constitució de Campredó com a Entitat Municipal Descentralitzada és la nostra prioritat, i per això fem públic el nostre neguit per la lentitud que està portant el govern municipal.
Dissabte al matí, vaig ser entrevistat a Ràdio Ebre Cadena Ser per tal de parlar  sobre l’acte d’homenatge a Cid i Mulet, la qual ha estat retransmesa durant el matí d’avui. Sempre és un goig tenir una entrevista amb la periodista Sílvia Tejedor, atès que està molt motivada en la difusió de les lletres ebrenques.
Dissabte al migdia, vàrem ser convidats la meua dona i jo al tradicional dinar que ens ofereix el locutor i periodista, Conrad Duran, als col·laboradors de l’esmentada publicació gratuïta, que va tenir lloc a “La Braseria” de Bítem. Un dinar de la terra, a base d’all-i-oli, baldana, salsitxa i pernil salat, amb borraines com a postre. Un dinar com cal! Vàrem compartir taula amb el filòsof tortosí Enric Carbó, la novel·lista Paquita Aliern, la veterana escriptora costumista Cinta Llasat, i el columnista Alfons Garcia, una de les veus més sarcàstiques davant del panorama polític. A la nit, ens esperava la victòria blaugrana en el clàssic del futbol, on només van brillar els  colors  blau i grana.
Diumenge vàrem anar al també tradicional dinar del diumenge abans de Nadal , al qual ens conviden els amics Mike Murphy i Neus Colomé. Allí ens trobem amb altres professors d’anglès de les acadèmies The Irish School, Big Ben i la nostra, Nessie School of Languages. Vàrem tenir la també habitual conversa amb els amics Pep Pinyol, professor de català de l’IES Joaquim Bau de Tortosa, i Brian Cutts, professor d’anglès a The Irish School i company de lluites diverses.
Aquest dilluns, he assistit a una reunió amb la directora del CEIP Port Rodó, la professora del meu fill, i altres pares i mares, membres de l’AMPA, del Consell Escolar o el Consell Assessor de Campredó. Ens havíem citat amb la directora del Departament d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre, Marian Rojas, i la sotsdirectora Rosa Vandellós, ja que hi ha diverses mancances al centre escolar. Una reunió, un xic tensa…
Després havia quedat amb el veterà poeta Gerard Vergés, un dels meus mites literaris, que m’ha fet obsequi d’un llibre que m’ha alegrat el dia, sobre el qual he d’escriure atentament en una propera ocasió. 
Ja arriba el Nadal i posarem una mica de tranquil·litat a la vida personal, que no és avorrida precisament.

PD. A la foto, el locutor radiofònic Conrad Duran.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!