EL LLAMP

Els
regicidis contra la casa de Borbó

Un
cop hem conegut l’autèntica història de Catalunya ens
adonem d’una altra gran mentida que els espanyols ens han volgut
incrustar al cervell: que els catalans som «pacifistes»
en el pitjor i pejoratiu significat del mot, és a dir, cagats,
gallines, covards en fi. Res
més lluny de la veritat. La nostra història és
plena de gestes i de passatges heroics, sense aturador, fins als dies actuals. Sempre hi ha hagut
catalans que han sabut ser a l’alçada que les circumstàncies
històriques exigien, i s’ha batallat en tots els àmbits
possibles. A cops hem estat munió, d’altres vegades, minoria
irredempta, però sempre, sempre, hi ha hagut catalans que han
donat la cara, la llibertat i la vida per Catalunya.

[Quatre
dels alliberats per l’Amnistia: Miquel Badia,
Jaume
Compte, Miquel Ferrer i Deogràcies Civit]

Un
passatge molt poc conegut ?i
expressament amagat pels nostres enemics?
d’aquesta lluita secular en són els atemptats contra la màxima
representació de l’estat opressor: la casa de Borbó, i
concretament el seu màxim exponent: el rei d’Espanya.

Ens
cal arribar a l’adveniment d’Alfonso XII al tron per a trobar que
aquest és el primer rei espanyol que s’atorga el títol
de «primer soldado de la nación» i,
paral·lelament, inherent a aquest títol, el de «jefe
supremo de las fuerzas armadas», càrrec que encara
avui, i gràcies al dictador Franco i als «demòcrates»
espanyols en gaudeix el besnét d’aquell, Juan Carlos I de
Espanya.

És
en aquest context de trobar-se, alhora, en la pròpia persona
del rei d’Espanya la màxima representació de dos grans
enemics de Catalunya, la casa de Borbó per una banda i
l’exèrcit espanyol per l’altra, que cal entendre els regicidis
que uns joves catalans dels anys vints del segle passat intentaren
contra Alfonso XIII.

Aquest
episodi és conegut com el «Complot de Garraf» i si
dic regicidis, en plural, és perquè en realitat foren
tres els intents d’acabar amb la vida del Borbó de torn. A
finals de maig del 1925 Alfonso XIII viatjà a Catalunya i els
joves de Bandera Negra es conjuraren per a dur a terme l’atemptat. El
primer intent, la voladura de la via fèrria al Garraf
fracassà. El segon intent, el «tir al Borbó»,
que s’intentà a la Rambla de Canaletes tampoc no reeixí.

Finalment,
el darrer intent aquesta vegada posant la bomba en un túnel,
altre cop al Garraf, acabà amb la detenció dels de
Bandera Negra i dels del Grup dels Set, que s’havien afegit a
ajudar-los; la policia espanyola els esperava a l’estació de
Vilanova a causa de la delació d’un traïdor. Les tortures
a què foren sotmesos els detinguts foren tant greus que se’n
parlà als diaris estrangers de l’època, i fins i tot
regionalistes com Cambó donarien diners per ajudar als presos
i als perseguits que s’havien fet escàpols.

Uns
foren condemnats a 30 anys de reclusió i els que menys a 12
anys; tots sortirien lliures el 1930 per l’Amnistia que el mateix
Alfonso XIII es veié obligat a promulgar abans que no fos ell
mateix, el Cametes (un dels malnoms del Borbó), qui es veiés
obligat a fugir «per cames» a l’exili… Alguns dels
joves que s’escapoliren de l’enganxada del Complot de Garraf, serien
detinguts i empresonats a causa d’una altra acció patriòtica
més coneguda, i en aquest cas dirigida pel mateix Francesc
Macià, el Complot de Prats de Molló, que tindria lloc
al novembre del 1926.

El
Grup dels Set eren membres de la Societat d’Estudis Militars (SEM),
dirigida pel farmacèutic Miquel Àngel Baltà
?cunyat d’en Josep Maria
Batista Roca?. La SEM tenia com a
missió instruir els joves catalans en vistes a l’organització
de l’exèrcit català. En Baltà seria detingut
també arran del Complot del Garraf i Batista, posteriorment
crearia, amb el que quedava de la SEM, l’Organització Militar
Catalana (ORMICA). [La farmàcia d’en Baltà encara
existeix, la podeu trobar a la Rambla de Catalunya de Barcelona,
pujant a mà esquerra, després de creuar la Gran Via de
les Corts Catalanes.]

Per
a saber-ne més: Joan Crexell Playà, El Complot de
Garraf, Abadia de Montserrat, 1988.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!