EL LLAMP
al servei de la nació catalana
20 de juny de 2006
Sense categoria
15 comentaris
HA MORT EL PATRIOTA FRANCESC SALA-DUCH
Apunt apressat davant de la trista notícia
M’assabento per un familiar que el dissabte 17 de juny, a les sis de la matinada, se’ns morí en Francesc Sala-Duch.
No m’ho puc creure! I les nostres converses? i les idees que –amb la seva precisió d’arquitecte– em feia arribar per a copsar-ne el meu parer?
Quan m’assereni us podré fer una semblança d’aquest formidable català que ha mort, lluny de la Catalunya estimada, a Dreieich (Alemanya).
M’assabento per un familiar que el dissabte 17 de juny, a les sis de la matinada, se’ns morí en Francesc Sala-Duch.
No m’ho puc creure! I les nostres converses? i les idees que –amb la seva precisió d’arquitecte– em feia arribar per a copsar-ne el meu parer?
Quan m’assereni us podré fer una semblança d’aquest formidable català que ha mort, lluny de la Catalunya estimada, a Dreieich (Alemanya).
[la fotografia li vaig fer el 16 de setembre del 2005; quan en Francesc era a Catalunya, els dimecres s’ho feia per presentar-se a Barcelona per tal de ser, amb la colla, al dinar setmanal.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les meves condolències a la família i els amics.
Mes més sinceres condolències. Gràcies per sa gran tasca, de la qual en serà sempre recordat!
Vull expressar jo també les meves sinceres condolències.
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pels jardins i les cuines fumoses,
i pels carrers, íntims com una cambra,
lamenten en veu alta el meu traspàs.
Qui plora la meva mort?
Parents manefles
s’han dispersat per les quatre províncies
per fer saber la trista nova
muntats en tristes bicicletes de lloguer.
Ningú no m’estima, però.
Plorar és estúpidament fàcil
i la gent ho considera edificant i pur.
Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí;
ara tots cinc han tret florida,
al.leluia!
Ploreu per vosaltres,
odiosos germans
que resteu esperant el vostre torn.
La Dama és amable i sol.lícita
i acull com una dona acull el nou amant.
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pintats i entercs com ninots de titellaire.
Miquel Martí i Pol.
Salut!
Vaig conèixer Francesc Sala-Duch primer per internet i després personalment, era un Patriota de pedra picada que anhelava la Independència del nostre Poble, de tot el nostre Poble, des del Nord al Sud i des de l’Est fins a l’Oest. Ell, pels nostres estimats Països Catalans preferia l’abreviació "PC", jo no li discutia pas gens! m’en hauria guardat. Tinc present el seu MET. M’havia parlat del seu gat negre estimat quan es va morir la meva estimada gosseta Issis a la que tantes vegades havia portat a coll i amb la que havíem passejat per les fosques nits estelades i meravelloses. Francesc Sala-Duch ho va copsar, ell també tenia sentiments semblants. Catalunya Lliure i Plena, aquest era el seu ideal i com bon organitzador havia pensat i discutit amb molts de vosaltres tots els passos que cal fer per assolir-la. Vaig presentar-li a tots els membres de l’Associació "Som 10 Milions" i també vaig presentar-li als Consellers i Directius de Catalunya Acció. Ell va venir personalment a presentar-nos el seu Pla. El darrer 11 de Setembre varem estar junts una bona estona al Fossar de les Moreres. Malgrat tenia clares les dificultats mai va ofegar el seu anhel. En servaré un grat record i en alguna nit estelada li oferiré una pregària d’etern agraïment!
Honor i glòria als Patriotes Catalans com ell ! Honor i glòria a les espurnes de les "tombes flamejants"! In Memoriam a en Francesc Sala-Duch!
Salvador Molins, President del BIC, President de Som 10 Milions i Conseller de Catalunya Acció.
Un grup o una persona sola és dèbil. Si respectant les diferències assolim una unitat en un sol objectiu "la Independència de Catalunya" esdevindrem més forts i eficaços. -Bl. 4389-
Jo vaig intercanviar-me alguns correus amb ell ja fa un temps, i des de llavors havíem anat tenint converses virtuals. El passat 11 de setembre vaig tenir l’honor de conèixe’l en persona a la fira d’entitats d’Arc de Triomf de Barcelona.
Recordo que era una persona d’edat bastant avançada, però infatigable lluitador fins al final.
Que descansi en pau!
Vaig tenir l’honor de tenir llarguíssimes converses per email sobre el pla per a arribar fins a la independència. Ment ordenada fins al seu darrer suspir. Organitzador vocacional. Clarivident, no veia cap més futur per al seu-nostre país (Països Catalans) que un immediat procés d’independència, i a això abocava totes les seves energies, fins i tot les darreres. Va dedicar dies, setmanes, mesos i anys al treballar sobre el seu pla que va compartir amb molta gent, sobre el qual vam intercanviar punts de vista i vaig tenir l’honor d’influir en el seu pensament i els últims apunts. Segurament viure a Alemanya li va fer no perdre mai la claredat de pensament sobre el que els catalans necessitem, com, quan i per què. Lliure de la boirina espanyola que tot ho empastifa a casa nostra, ell va dedicar el seu temps a deslliurar-nos-en també a nosaltres. Amatent a tot allò que feia bona pinta per al nostre alliberament, hi contactava i hi aportava tot el que el seu cap havia ideat. Malauradament ha mort amb el record fresc de com és de trist que una part del seu país torni a votar sí a una merda d’Estatut com aquest. Però crec que afortunadament ha mort també amb la certesa que ell ja no era l’únic que no veia clar el què, el com, el quan i el per què. És un deure moral que tinc, que tenim tots, fer que l’esforç de patriotes com en Francesc Sala-Duch no sigui en va, i que si bé ell no ho veurà, patriotes com ell de la seva edat i de la seva generació, sí que ho puguin veure encara. Els ho devem.
st