Amb cinc sous què fàcil és
jutjar sobre el bé i el mal
Al
senyor Vicent Sanchis li ha costat quasi un mes i mig fer l’article de
«fons» sobre Reagrupament Independentista d’ençà que me’l trobí a
l’Assemblea d’RCat el passat 3 d’octubre. A Vicent Sanchis el conec des
de les primeries dels anys vuitantes del segle passat quan, com a
comercial de la revista El Temps, em visitava per a vendre’m espai publicitari en el dit setmanari (quina cosa, aquesta faceta la menysté al seu ridículum).
Fa
pocs dies al senyor Vicent Sanchis un Jurat (on hi ha treballadors a
les seus ordres) d’un premi convocat pel seu antic patró li ha donat un
«Octubre» d’assaig, en una festassa que es fa al nou edifici que els
catalans li hem pagat —i li continuarem pagant si el bon déu no hi posa
remei— a Eliseu Climent, l’«activista cultural» més subvencionat, sigui
pels governs pujolistes o pels tristspartits, en tota la història de la
«repartidora» —directament: menjadora— de la Generalitat de Dalt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La traició al País Valencià, als valencias i tanmateix a la pàtria ha estat en voler imposar activistes culturals sota els interesos excluients de la Generalitat de dalt a la Generalitat de Baix, el que ha contribuït a declarar als valencians de la Generalitat de baix com a invàlids, inoperants i a propiciat l’ofeg democratic i la marginalitat valenciana al propi territori.
Quan la democràcia sòlida dels pobles es contruiex de baix per amunt i no sota l’imposició nazi d’uns als altres.
Quan traïr a una part del territori és tanmateix traïr a la pàtria.
Deu n´hi dó;”…. I sota el crit d’unitat es mataven els uns als altres”.
Qunats insults!
Si seguexies així tu seràs l’unic pur del planeta!