LES CORRUPCIONS ? II

Una manera «legal» de fer volar bitllets

Fa
uns cinc anys em telefonà una desconeguda demanant-me aixopluc per a
una nova associació, sense mitjans materials per a pagar-se res. Es
tractava de l’Agrupació de Perjudicats per la Incautació [sic]
del Govern Franquista [APIGF], l’objectiu de la qual és aconseguir que
l’actual govern espanyol pagui el contravalor en euros dels diners de
curs legal emesos per la República espanyola i confiscats pel govern
franquista espanyol (Burgos, decrets del 27 d’agost del 1938).

Els
pocs sobrevivents que encara guarden el rebut lliurat per les
autoritats franquistes espanyoles pel «paper moneda emès per l’enemic»,
mai no han aconseguit recuperar els seus estalvis. Aquells rebuts o
vals han passat de generació en generació tot esperant de ser
bescanviats, ni que sigui pels néts o renéts dels seus originals
posseïdors. El famós «estat de dret espanyol», no sols és incapaç de
defensar uns pescadors, sinó que actua en contra del mateix «dret» el
qual se suposa li dóna justificació i carta d’estat…

Aquella
bona dona que em telefonà fa cinc anys es diu Lídia i és filla de na
Montserrat Capdevila, qui té uns dels rebuts mai no cobrats i és
presidenta de l’APIGF. Vaig parlar amb el president —abans de ser
sotmès definitivament a la UGT— del Centre Autonomista de Dependents
del Comerç i de la Indústria [CADCI]
i em donà el vist-i-plau per a que l’APIGF usés del despatx del CADCI
per a les seues necessitats de Secretaria i com a lloc de trobada.

Des
d’aleshores la Lídia Jiménez Capdevila em té informat de les novetats
al cas de la seua associació. Pels estudis d’una historiadora, sembla
que l’operació de confiscació franquista del paper moneda republicà
espanyol obeïa a l’interès dels colpistes d’evitar que fos admès en les
transaccions amb tercers països, la qual cosa seria a l’origen de la
necessitat del govern espanyol d’aleshores de vendre’s les reserves
d’or del Banc d’Espanya, per així poder comerciar amb l’exterior.

Una
pesseta d’abans del 18 de juliol del 1936 ara tindria un valor superior
a dos eurons i mig, és a dir, mil pessetes d’aquella època avui serien,
i sense comptar els interessos, més de 2.500 eurons! Els quatre gats
associats fa cinc anys a l’APIGF ara són milers i disposats, si el
govern espanyol no els retorna allò que és seu, a dur el cas als
tribunals internacionals si convé. La corrupció, a Espanya, comença
dins del mateix estat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *