Aproximació a l’obra d’en Joan Crexell (6a Part i última) [D’actualitat] És evident que els estats no estan superats ni desapareixeran […] Si Catalunya volser una nació amb tots els ets i uts, forçosament ha d’aspirar a esdevenir un estat. HERIBERT BARRERA [En Joan Crexell i en Joaquim Auladell retratats in fraganti enuna trobada dels
Aproximació a l’obra d’en Joan Crexell (5a Part) [D’actualitat] Que el poble espanyol recordi que, no havent sembrat més queodis a Catalunya, no pot pas certament collir-hi flors d’amor. FRANCESC MACIÀ [En Marc-Aureli Vila –brandant el seu dit de jurista–, en Joan Crexell i n’Agustí Alcoberro, en plena deliberació del 1r Premi d’Història Militar de
Aproximació a l’obra d’en Joan Crexell (4a Part) Estudi psicoestètic d’exercitació instructiva Allò que valora un ésser humà, no està en el que sapsinó en què diu i fa amb el que sap. CARLES M. ESPINALT D’aquest panorama de l’obra d’en Joan Crexell, hi ha pel cap baix dos aspectes que he de comentar encara:
Aproximació a l’obra d’en Joan Crexell (3a Part) La nostra gent Fem coses. A aquells que no fan res mai no els tinguem en compte, si no és per di’ls-hi això: «Feu coses o calleu. No sigueu el femer que destorba el vianant». I si volen parlar, no els admetem disputa. Fem coses. […] No
Interludi heroic Recordo, fins i tot abans de somniar en esdevenir editor, quan amb en Joan Crexell anàvem a trobar, per a conversar-hi, aquelles persones amb les quals ens sentíem deutors i agraïts, atès que n’havíem pogut llegir els seus escrits (o que en sabíem de la seva participació en tal o qual fet) que
Aproximació a l’obra d’en Joan Crexell (2a Part) En Joan publicà vint-i-cinc llibres que són en conjunt una insubstituïble font de coneixements i una fonamental aportació a la història de l’independentisme català. També publicà poesia i narrativa (i algunes traduccions d’autors que eren del seu interès), en edicions d’autor reduïdes; fer-ne obsequi als qui apreciava
Aproximació a l’obra d’en Joan Crexell (1a Part) Reprenc el post d’ahir que vaig interrompre emocionat quan us parlava de la Biblioteca d’en Joan Crexell, que li costà anys i panys de recollir i a la qual destinà tots els seus cabals. Hi havia peces extraordinàries, originals i úniques, fins i tot un Llibre d’Actes
Emocionat record Era de nit del dia de Nadal del 1994 quan, al carrer de Muntaner junt a la seva dona Assumpció i llurs dos fills esperant un taxi, un sobtat atac de cor s’endugué l’amic Joan Crexell. Onze anys (farà demà passat no l’altre) que el seu cos és al Cementiri de Montjuïc de
A Espanya no hi cabem si no és per servir-la sense piular Un d’aquests buscats intel·lectuals espanyols que quan és l’hora de defensar a Catalunya de la barbàrie genocida mai no són amatents i, en el millor dels casos, no baden pas boca, un tal Julián Marías, que ha mort a 91 anys fa pocs
Crida de la Generalitat l’Onze de setembre del 1714 a les 3 de la tarda Al núm. 11, extraordinari de l’Onze de setembre (dijous, 30 d’agost del 1984, 32 pàgs., monografia d’en Joan Crexell sobre la manifestació de l’11/IX/1901) de la publicacó bisetmanal El LLamp, a la pàgina 3 [223] s’hi pot llegir (veure la
EL LLAMP – Bloc Auditiu i Visual ha estat visitat més de 1.000 vegades des de finals d’agost d’enguany que és quan hi vaig fer el primer post: unes 10 entrades al dia.No sé si és molt o és poc, sí que em sembla que és una mostra de per on van les tendències blocaires
Venedors de fum Hi ha també estafadors més modestos, que no s’escuden ni en sigles de partit ni d’ong’s, que són d’anar per casa –i hi van!– com si diguéssim, però estafadors. Aquest tipus de bestiar, molt atent al personal, i seguint ensenyaments de mestres a pensar, procuren dur l’aigua al seu molí, manifassejant com
Visca el socialisme i visca la lleialtat! Pasqual Maragall més valdria que es callés, que es cosís la boca, abans de fer afirmacions en nom de Catalunya com les que avui es publiquen a la premsa.Qui és pensa que és el representant ordinari de l’estat espanyol al Principat (esquifit) de Catalunya i quina legitimitat s’atorga
Pensa bé i l’encertaràs És increïble com n’arribo a ser de benpensat (…i és evident que per a desgràcia meva ja no tinc àvies). El meu post de dilluns en què parlava sobre el previsible incompliment de la data fixada per a la miserable restitució dels papers catalans segrestats a Salamanca l’acabava amb dues preguntes:
L’actitud dels espanyols demostra que,als seus ulls, els catalans no som humans L’avís d’alerta de Google m’ha arribat per correu-e –la notícia prové d’un diari electrònic en anglès per a residents estrangers fet des de la Costa Blanca i és redactada per un tal «valencialife.net»– i també ho he escoltat d’una presentadora de telenotícies. Silvia