EL LLAMP
al servei de la nació catalana
2 d'agost de 2005
Sense categoria
2 comentaris
DRETS HISTÒRICS: ESTATUTS
Apotegma
Els estatuts són escolanets del centralisme
[del llibre d’en Daniel López Bribian, Diàlegs
punyents, ed. d’autor, Sant Jordi del 1986]
En Daniel López era l’últim (i l’únic) membre actiu de la <a title="Unió Catalanista" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Uni?f³_Catalanista”>Unió Catalanista –fundada per n’Enric Prat de la Riba el 1891– que he conegut. Quan publicà el llibret citat, tenia noranta anys (moriria poc després) i me’l portà en persona. Malgrat la seva edat era ple de lucidesa i de memòria. Col·laborà als setmanaris Nosaltres Sols i La Nació Catalana i, a les darreries, al bisetmanari El Llamp; també fou assidu usuari de la "Bústia" del diari Avui. A hores d’ara dubto que hi hagi gaire gent que se’n recordi d’en D. López, fet del tot injust atès que es jugà la vida diversos cops per Catalunya.
Els estatuts són escolanets del centralisme
[del llibre d’en Daniel López Bribian, Diàlegs
punyents, ed. d’autor, Sant Jordi del 1986]
En Daniel López era l’últim (i l’únic) membre actiu de la <a title="Unió Catalanista" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Uni?f³_Catalanista”>Unió Catalanista –fundada per n’Enric Prat de la Riba el 1891– que he conegut. Quan publicà el llibret citat, tenia noranta anys (moriria poc després) i me’l portà en persona. Malgrat la seva edat era ple de lucidesa i de memòria. Col·laborà als setmanaris Nosaltres Sols i La Nació Catalana i, a les darreries, al bisetmanari El Llamp; també fou assidu usuari de la "Bústia" del diari Avui. A hores d’ara dubto que hi hagi gaire gent que se’n recordi d’en D. López, fet del tot injust atès que es jugà la vida diversos cops per Catalunya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hai cercat Diàlegs punyents al catàleg general de biblioteques de la Generalitat de Barcelona i no n’hi ha cap; l’hai demanat en un parely de lyibreries i tampoc. Hai entès que ‘ed. d’autor’ vol dir que s’ho va editar ely mateix (si no és així, desmenteix-me). Sembla que l’autoedició ja és un entrebanc per si. L’any de sortida i que no se’n deu haver fet reimpressions, acaben de cloure el cercle d’inaccessibilitat.
Cal entendre de tot plegat que és una obra més que ve a alyargassar la indefinida lyista de lyibres censurats per la lyei de l’agulya en un palyer i per la inoïbilitat que els altaveus socials fan venir damunt l’home?
Proposo que ens en reprodueixis algun passatge que, talment l’apotegma, trobis significatiu; i si et vaga que ens facis cinc cèntims, per exemple, de com es va jugar la vida per la terra -jordi
He estat seguint els articles i les cartes d’en Daniel sempre que he pogut.
També tinc la col.lecció sencera de la revista EL LLAMP, sencillament irrepetible.