A més de quatre hores amb cotxe de Nova York, a l’estat de Massachusetts, hi ha una petita ciutat costanera d’uns quaranta mil habitants coneguda a tot el món: Salem. El procés judicial per bruixeria de 1692 va convertir en víctimes de la histèria col·lectiva moltes de les noies del poble, ni tan sols se’n va escapar la filla de l’alcalde; va ser una carnisseria. Però aquest apartat fosc de la història de Salem l’ha convertida en una ciutat que surt a les pel·lícules de Hollywood i que té una desena de museus sobre bruixeria, una ruta guiada per a cases encantades i una economia basada en bona part amb el turisme intern dels Estats Units.
Nosaltres hi hem anat aquest cap de setmana, però no per això. Una amiga de Brooklyn ens havia convidat a una festa molt especial que organitza cada any el seu tiet, una mena de reunió cultural que reuneix cada estiu els americans d’origen caribeny que viuen a la zona. Unes dues-centes persones s’hi reuneixen per jugar al dòmino, menjar i, sobretot, tocar i escoltar música calypso. Tot, en una zona residencial amb les típiques cases de fusta immenses que surten a les pel·lícules i que sovint acullen diverses generacions d’una mateixa família.
La festa es va fer en una zona residencial sobretot blanca i era una excepció perquè, segons hem pogut comprovar com a mínim a Nova York, hi ha poca barreja cultural a les zones residencials: els blancs viuen amb els blancs i els negres amb els negres, els latinos tenen els seus barris i els xinesos petites ciutats a Manhattan, Brooklyn i Queens. a tot això cal afegir-hi les desenes de Little India, els russos de Coney Island, diverses Little Korea i comunitats de jueus ortodoxos que fan la seva vida a part de la de la resta de la ciutat, en paral·lel. I la separació es pot comprovar també, als locals d’oci: cada comunitat hi ha els seus i a Brooklyn, per exemple, hi ha ben pocs locals amb la mateixa afluència de blancs i de negres, per exemple. Totes aquestes comunitats comparteixen els carrers on treballen i el metro on viatgen i fan que Nova York sembli un puzzle de petites ciutats de tot el món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest és un bon retrat de què és Nova York; i de com hi viuen les diverses comunitats, amb molts pocs vasos comunicants entre elles.
Va fer, al maig, 19 anys que vaig visitar Nova York. En llegir els teus escrits he recordat com em va impressionar. És una ciutat de contrastos i de grans paradoxes. M’ha agradat molt llegir els teus escrits. Una abraçada
El divendres després de les actuacions de C’S vam començar una petita campanya perquè aquest 11 de setembre les nostres cases virtuals ( blogs) també celebrin els 100 anys de l’Estelada. Aquí la teniu per si us hi voleu adherir. http://www.marroca.blogspot.com
que pensava que actualitzava poc el meu bloc…