L'ameba digital

AngryJournalist.com i PeriodistaCabreado.com, dues webs que publiquen les queixes professionals dels periodistes

Tot sovint els lectors de diaris digitals o impresos, oients de ràdio i teleespectadors no saben quines són les condicions de feina d’aquells qui els informen, els periodistes. Ara, dues pàgines web diferents, AngryJournalist.com i PeriodistaCabreado.com ofereixen la possibilitat que els periodistes descontents es queixin i, de pas, que els lectors s’informin sobre qui els informa. El periodista nord-americà Kiyoshi Martínez va obrir AngryJournalist.com arran de les converses amb els companys de professió sobre les misèries laborals. Segons explica, es tracta d’un projecte “per als qui no cobren prou, tenen massa feina, se senten frustrats, fastiguejats o són ignorats”, per als professionals dels mitjans de comunicació “que vulguin fer públiques, de manera anònima, les raons que els fan estar enfadats”. La pàgina de Martínez està, sobretot, pensada per als periodistes joves, per als qui encara han de pagar els crèdits dels estudis universitaris i han de mantenir la feina que tenen, encara que no els agradi, durant uns anys. L’autor diu que es tracta de periodistes que sovint no s’atreveixen a queixar-se, ni tan sols en un blog, per por que algun superior no els descobreixi i es quedin sense feina. Per això, qualsevol periodista pot escriure la seva queixa de manera anònima, sense cap mena de requisit.De moment ja s’hi han publicat unes 2.000 queixes d’estudiants que intenten obrir-se pas en el món de la informació, de treballadors a qui no els deixen fer vacances, de periodistes que critiquen la manca d’organització del seu mitjà, de redactors que es desfoguen d’un cap dèspota, de reporters censurats o que cobren poc i se senten explotats, etc. No tot són queixes, però, també hi ha algun periodista que diu que té un bon horari, cobra bé i no té massa feina… des que va deixar els mitjans de comunicació i treballa en un gabinet de premsa governamental.

Sense companyonia
Chorche Romance, un jove periodista de la televisió pública aragonesa, va veure la idea de Martínez i s’hi va posar en contacte per fer-ne una versió en espanyol oberta a tothom: PeriodistaCabreado.com. Tot just fa pocs dies que la web s’ha posat en marxa però Romance diu que a Aragó els professionals dels mitjans tenen molts motius per queixar-se: “els periodistes no estan organitzats, no tenen cap col·legi, cap sindicat i, de fet, fins fa ben poc ni tan sols podien estudiar periodisme al seu propi país i havien de fer-ho a una altra comunitat”. A més, Romance, que va estudiar periodisme a Barcelona, també parla de les pressions polítiques i empresarials als informadors i de les males condicions laborals que afecten als professionals dels mitjans de comunicació de tot l’Estat. Algunes de les queixes de PeriodistaCabreado.com reflecteixen aquestes mateixes preocupacions: hi ha qui diu que el fa enfadar que treballar en un mitjà de comunicació públic “sigui estar sempre a les ordres d’un govern”, becaris que se senten maltractats, redactors que critiquen caps ineptes o, fins i tot, un periodista que treballa en una agència de comunicació i se sent menyspreat pels seus companys de professió.Segons Chorche Romace, la competitivitat del periodisme afavoreix aquesta situació perquè cadascú mira per la seva feina i prou. “Però bé que hem d’unir-nos, no?”, es pregunta, quan afegeix que aquesta competitivitat només afavoreix els empresaris. Per al periodista aragonès, “els lectors i espectadors no saben quines són les condicions laborals de qui els informa”, així que tampoc poden conéixer prou bé quina és la qualitat d’allò que els diuen. Per això, insisteix, cal que els periodistes no es quedin amb els braços plegats, que s’uneixin i que ho expliquin, que informin també d’allò que els passa per tal de fer-ho visible encara que es comenci en una pàgina per deixar-hi comentaris anònims.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!