L'ameba digital
Bloc sobre viatges, periodisme, internet i d'altres obsessions
Washington DC és una ciutat buida construïda a sobre d’un pantà. La capital dels Estats Units tan sols té mig milió d’habitants i fins i tot en un dilluns com avui sembla un desert, però hi fa una xafogor que ho enganxa tot. El centre és una quadrícula d’edificis d’oficines federals, hotels i alguna empresa ordenada per avingudes de fins a set carrils. No és com Nova York, no hi ha gratacels, però els blocs de ciment d’estil monumental neoclàssic o racional voregen els deu pisos. És impressionant veure tot això amb els carrers gairebé buits de cotxes i de gent. I als barris residencials del nord, la cosa no canvia gaire: als carrers d’entre les mansions de Georgetown o de les casetes amb jardí de Brookland tampoc no hi passa gairebé ningú. La gent va de la feina a casa, amb cotxe, i a l’inrevés.
La buidor només canvia al sud de la ciutat, on s’acumula la pobresa i els crims. Però és una part petita del DC, com l’anomenen aquí; la majoria de la pobresa ha quedat arraconada als suburbis fora de Washington DC, que queden sota l’administració dels estats de Maryland i Virgínia. Un 60% dels ciutadans de Washington són negres, mentre que els immigrants d’origen llatinoamericà, legals o no, són un 7% de la població. Però si el recompte s’ampliés als suburbis de fora del DC, aquest percentatge segur que creixeria molt. I també augmentaria l’índex d’assassinats i crims violents d’una de les ciutats que ja és més amunt del rànquing nord-americà.
Smithsonian
Fins i tot el National Mall, on hi ha els museus de la fundació Smithsonian, és força buit. Només el Museu Nacional de l’Aire i l’Espai era una mica ple, però sense cues enlloc. Avui m’he passat gairebé tot el dia de museus, per aprofitar aquesta escapada curta a Washington abans de tornar a la ciutat que sembla realment la capital: Nova York. Això sí, m’ha agradat veure com, al país on s’han inventat l’excusa del disseny intel·ligent per defensar el creacionisme, el Museu Nacional de Ciències Naturals, a un centenar de metres del Capitoli, encara explica la teoria de l’evolució sense cap ombra de dubte i d’una manera que aconsegueix atreure l’atenció dels més petits.
PD: Ho publico avui però, de fet, això ho vaig escriure ahir. És que no vaig trobar wi-fi…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Booona aquesta: t’has colat a un míting de l’Obama amb el carnet de la feina. Això és de raça, sí senyor. M’has fet venir gelos i tot. Enric, a veure si tornes a casa una mica, ni que sigui una mica pro-ianqui, si us plau, que això de casa nostra està ple d’un antiamericanisme infantil. Tu ja saps que, a mi, això dels EUA, m’agrada. Digue’m que li he agafat carinyo. Salut mestre, i a viatjar 🙂 Per cert, i sense posar-te pressió: si trobes alguna gorra de beisbol que et faci gràcia, compre-me-la. Te la pagaré. I si no hi penses, passa res, senyal que hauràs estat enfeinat. Salut!