L'ameba digital

Bloc sobre viatges, periodisme, internet i d'altres obsessions

30 de juliol de 2010
1 comentari

A l’agost, sang i xifres

Ja hi som. Arriba un altre agost. Si els processos per corrupció no ho arreglen la sang omplirà les portades dels diaris. Obriran amb successos que durant l’any no omplirien ni una columna. És així. Si sou un assassí egòlatra l’agost és el vostre millor mes: els voltors de la informació passem fam i de tot en fem portada. No ho dic en broma. Per exemple: heu sentit a parlar mai del barem de morts? Segur que no. Tots els diaris en tenen un, conscient o inconscient, però el tenen. És una xifra arbitrària, variable segons el bon humor del cap, l’origen dels cadàvers, la mena de tragèdia, la quantitat de notícies que hi hagi aquell dia i tota mena de paràmetres. És fàcil de comprovar: quants xinesos morts calen perquè s’obri una pàgina d’internacional al diari que llegiu més sovint? Deu? Vint? Centenars? No. Segurament, milers. I, en canvi, quants nord-americans, alemanys o europeus que ja no bateguen poden obrir la secció? Pocs. Comproveu-ho, segur que amb deu ja surten a portada.

De fet, recordo un cap que, quan un redactor li deia que hi havia hagut tot de morts en un país estrany, o que s’hi feien eleccions o hi passava qualsevol cosa, preguntava: -Amb quins països fa frontera?- El redactor es quedava pensant. Mirava cap al sostre i ho intentava. Però fallava. Qui sap de memòria amb quins països fa frontera el Kyrgyzstan? Llavors el cap feia una mirada satisfeta i paternalista: -Això no importa a ningú -deia-. No cal ni que ho escriguis. -I allò no sortia mai. S’oblidava.

Doncs bé, a l’agost, fins i tot de xinesos o d’africans en calen molts menys. Els polítics se’n van de vacances, ningú no fa vagues i els únics que no es prenen un descans són els qui tenen el vici de matar o de fer mal. Ja sigui aquí o a l’estranger, és igual. I si ni tan sols tenim cadàvers com cal, surten els titulars amb xifres i estadístiques. Algú assota un becari o un redactor fins que troba un informe de fa mig any i en treu -agafat pels pèls- un titular que ningú no ha publicat abans. I obre el diari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!