La capital buida

Washington DC és una ciutat buida construïda a sobre d’un pantà. La capital dels Estats Units tan sols té mig milió d’habitants i fins i tot en un dilluns com avui sembla un desert, però hi fa una xafogor que ho enganxa tot. El centre és una quadrícula d’edificis d’oficines federals, hotels i alguna empresa ordenada per avingudes de fins a set carrils. No és com Nova York, no hi ha gratacels, però els blocs de ciment d’estil monumental neoclàssic o racional voregen els deu pisos. És impressionant veure tot això amb els carrers gairebé buits de cotxes i de gent. I als barris residencials del nord, la cosa no canvia gaire: als carrers d’entre les mansions de Georgetown o de les casetes amb jardí de Brookland tampoc no hi passa gairebé ningú. La gent va de la feina a casa, amb cotxe, i a l’inrevés.
La buidor només canvia al sud de la ciutat, on s’acumula la pobresa i els crims. Però és una part petita del DC, com l’anomenen aquí; la majoria de la pobresa ha quedat arraconada als suburbis fora de Washington DC, que queden sota l’administració dels estats de Maryland i Virgínia. Un 60% dels ciutadans de Washington són negres, mentre que els immigrants d’origen llatinoamericà, legals o no, són un 7% de la població. Però si el recompte s’ampliés als suburbis de fora del DC, aquest percentatge segur que creixeria molt. I també augmentaria l’índex d’assassinats i crims violents d’una de les ciutats que ja és més amunt del rànquing nord-americà.

Smithsonian
Fins i tot el National Mall, on hi ha els museus de la fundació Smithsonian, és força buit. Només el Museu Nacional de l’Aire i l’Espai era una mica ple, però sense cues enlloc. Avui m’he passat gairebé tot el dia de museus, per aprofitar aquesta escapada curta a Washington abans de tornar a la ciutat que sembla realment la capital: Nova York. Això sí, m’ha agradat veure com, al país on s’han inventat l’excusa del disseny intel·ligent per defensar el creacionisme, el Museu Nacional de Ciències Naturals, a un centenar de metres del Capitoli, encara explica la teoria de l’evolució sense cap ombra de dubte i d’una manera que aconsegueix atreure l’atenció dels més petits.

PD: Ho publico avui però, de fet, això ho vaig escriure ahir. És que no vaig trobar wi-fi…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *