Noranta minuts de propaganda electoral




Cadascú hi diu la seva, els socialistes, que Zapatero es va mantenir ferm i va fer valer les xifres econòmiques i, els del Partit Popular, que Rajoy va demostrar més fortalesa, un caràcter decidit i esperit de lideratge. Però això és igual, perquè ja es podia preveure d’entrada. El debat a duo entre José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy va ser un espectacle prefabricat, el reality show bipartidista de la política; propaganda pactada.
El PSOE i el PP van negociar quins canals emetrien el debat, qui el presentaria, quina decoració tindria el plató, quins temes s’hi tractarien, de quant de temps disposarien els candidats per a les respostes i en quin ordre parlarien. Res no va quedar per a la improvisació, tot estava preparat fins al punt que els candidats ja sabien quines serien les respostes del contrincant i duien les rèpliques preparades.
El suposat debat electoral de dilluns 26 de febrer no va ser res més que un anunci pactat entre el PP i el PSOE que es va emetre per una trentena de canals de televisió. Un anunci de 90 minuts pensat per deixar els altres partits parlamentaris fora de joc, per vendre la idea de la por i el bipartidisme necessari: o voteu a l’un, o sortirà l’altre, que és el llop.
I la majoria de mitjans de comunicació van seguir el joc, dedicant-s’hi sense cap mirada crítica, sense donar veu als altres partits que, d’una altra banda, també la neguen als moviments polítics que no tenen cap representació institucional. Però és que ho fan de la mateixa manera que accepten a ulls clucs les declaracions que deixen anar els polítics a cada míting, les notes dels gabinets de premsa i, cada vegada més, els vídeos enllaunats els actes electorals. Cada vegada és més normal que els periodistes no gravin els actes polítics: ja se n’encarrega cada partit, d’enregistrar el seu propi candidat, seleccionar les millors imatges, i enviar-les als mitjans de comunicació. I és que la informació electoral ja gairebé no existeix, ara es tracta només de publicitat i tothom ho té molt clar, excepte els espectadors.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *