Pou sense fons

Cada dia llegeixo blocs. Alguns per feina, per mantenir-me al dia i al cas de les novetats, però d’altres per curiositat o per plaer. Amb el temps n’he trobat de tota mena, però ahir em va sorprendre El diari d’un drogoaddicte. No sembla un experiment pseudoliterari com el de la Mireia Galindo: aquest té la cruesa, la buidor i la manca de sentit de la vida real. Fins i tot les faltes d’ortografia hi són versemblants… No sé què pensar-ne perquè és una caiguda a l’abisme en directe, relatada dia a dia, molt més dura que cap imatge.

Per cert, Bloc.cat cada dia em dóna més problemes, si l’enllaç no funciona és que ha tornat a caure… Em pensava que aquests problemes se solucionarien quan van traslladar el portal als servidors del Racó Català, però tot continua igual.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *