Els Pets a Second Life, una qüestió de màrqueting

Demà Els Pets fan un concert a Second Life per inaugurar L’illa Diagonal virtual (foto), un centre comercial a imatge i semblança del que es pot trobar a la Diagonal de Barcelona, amb el TramBaix inclòs. Es tracta del primer concert d’un grup català a Second Life i sortirà a molts mitjans de comunicació, segurament a TV3 i tot. La gent de màrqueting d’Elogia ha fet les coses bé: el nom de L’illa Diagonal sortirà a tot arreu, el centre comercial semblarà al dia de les últimes novetats tecnològiques i donarà imatge de modernitat. I Els Pets tampoc no en sortiran perjudicats, de tot plegat.

Però és que Second Life, i cada vegada ho tinc més clar, només serveix per això: per semblar a l’última; és una eina de màrqueting. A nivell d’oci i relacions socials tan sols és un xat més evolucionat, ni tan sols ofereix els avantatges de les xarxes socials com Facebok o MySpaces, que permeten conèixer molts detalls dels gustos i preferències dels altres usuaris. Ni tan sols arriba a les possibilitats de Fotolog.net, un espai egòlatra per conèixer els altres fotografia a fotografia.

A més, els possibles negocis de venda de cases i objectes virtuals per als avatars dels usuaris només interessa als usuaris més addictes a aquesta mena de xat tridimensional. Dubto que L’illa Diagonal faci gaire negoci llogant espais del centre comercial per a botigues virtuals. Quanta gent és disposada a gastar-se diners de veritat o a passar-se hores i hores ballant en una discoteca virtual per guanyar linden dòlars i comprar-se roba virtual? Bé, també és possible comprar un kit sexual virtual, anar de putes virtuals i veure com carda el teu avatar… Uau. Que eròtic. Quin negoci.

És cert que s’hi mouen diners, i que desenes de milers de persones s’hi connecten cada dia; però el negoci més important de Second Life és el del màrqueting: mentre sigui l’aparador de la modernitat, serà el lloc perfecte perquè les empreses que volen semblar al dia del món tecnològic i d’internet hi obrin seus o botigues. No les visitarà gairebé ningú, però l’empresa sortirà als mitjans de comunicació i semblarà… però tot és només una qüestió d’imatge.

Pel que fa a Second Life, potser us pot interessar llegir aquest experiment de Molleindustria.org: 7 giorni in una seconda vita.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *