L’entrevista

No és estrany que la periodista Elena Serra hagués de desmentir públicament que havia pactat l’entrevista amb l’expresident Jaume Matas. Ella assegurà que s’havia sorprès molt d’aquest rumor perquè tothom qui la coneix sap que té per costum no escriure mai les preguntes de les entrevistes. Només es prepara algunes notes, diu. Ara, allò que em sorprèn a mi és que ella se sorprengui. És molt probable que, de veres, no pactàs res. Però l’entrevista semblava pactada, entre més raons, perquè no va ser incisiva. No aconseguí res de nou.Tal com digué Josep Melià l’endemà, era una entrevista d’innegable interès informatiu. No és criticable que IB3, si podia, emetés una entrevista amb Jaume Matas. Allò que es pot criticar és com es va fer. És evident que era una feina difícil, s’ha de ser molt bon periodista per estar-hi a l’alçada i conèixer bé, de primera mà, tots els detalls del cas Palma Arena. Però, per exemple, per què Serra preguntà a Matas, al final del programa, si havia quedat a l’atur? Ell ja havia intentat fer prou llàstima dient una desena de vegades que s’havia quedat sense feina. Més que una entrevista hi havia moments en què allò semblava un programa especial pensat perquè Matas es rentàs la cara. Durant moltes estones era l’entrevistat, més que no la periodista, qui conduïa el discurs. Serra dubtà d’allò que afirmava. Féu preguntes que Matas esquivà sense respondre i no hi insistí. Quan preguntà a l’expresident sobre els discursos que li escrivia Antonio Alemany, ell desvià el tema i Serra ho oblidà. Per què no li preguntà que, si els enregistraments telefònics li són tan favorables com diu, els vol anul·lar com a prova? La periodista tampoc no demanà, ni tan sols, quines “terceres persones” l’havien ajudat amb la fiança. I hi ha molts més exemples. Només el posà contra les cordes en una ocasió: quan digué que no havia demanat al fiscal en cap Barceló que anàs a la declaració. Després de veure l’entrevista queden moltes preguntes per respondre. És fàcil parlar a pilota passada però allò que queda, sobretot, és dubte. S’havia de fer. Segur. Però calia que fos així?

Article publicat a La Veu de Mallorca.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *