Spam per sopar

Obro la llauna amb compte en un ritual silenciós per commemorar, a la meva manera i amb un parell de mesos de retard, el trentè aniversari del primer correu brossa, del primer spam. La capgiro i en trec un bloc de color rosat porcí, un conglomerat que em recorda vagament la mortadel·la. Ingredients: Pork with ham, salt, water, modified potato, starch, sugar, sodium nitrite. Em pregunto què és la patata modificada; Puré de patata tractat amb conservants? Patata transgènica? Una patata amb tres ulls i que s’alimenta d’insectes? És una incògnita que queda a l’aire, irresoluble, quan clavo la forquilla per separar la primera làmina de carn enllaunada. La tallo amb un ganivet ben esmolat, amb precisió cirurgiana, i comprovo que per dins el color no canvia. En faig daus i en tasto un: l’spam té un gust que queda a mig camí entre el frankfurt, la mortadel·la i el pernil dolç de baixa qualitat. Em sembla un gust adequat per al producte que va donar nom al correu brossa però, tot i això, és mengívol. Passo els daus per la paella i els afegeixo a l’arròs amb verdures del sopar.

Una mica d’història
Spam és una marca de carn enllaunada de Hormel Foods LLC que ja té setanta anys però que es va fer especialment famosa el 1971 a causa d’aquest gag del Monty Python’s Flying Circus. Com que els humoristes de l’absurd no paren de repetir constantment la paraula spam durant el gag, la gent va començar a associar-la amb coses repetitives. Uns anys més tard, el 3 de maig de 1978, Gary Thuerk, un treballador del departament de màrqueting de la desapareguda empresa DEC va enviar un correu electrònic als 393 ordinadors connectats a Arpanet, una xarxa precursora d’internet. Es tractava d’un correu que ningú no havia demanat, que ningú no s’esperava rebre: era propaganda d’un dels productes de DEC. El primer correu brossa no es va quedar sol i, malgrat les queixes dels altres usuaris d’Arpanet, no va ser l’últim. Amb el desenvolupament d’internet tal i com la coneixem aquesta propaganda intrusiva encara es va generalitzar més i ara s’envia més spam que no correus electrònics que no ho siguin. El correu brossa es va convertir, ben aviat, en una molèstia tan repetitiva com la de la paraula spam al gag dels Monty Python i algú que hi va veure la relació va posar-hi aquest nom. Finalment, avui en dia, gairebé ningú, quan parla d’spam, es refereix a la carn enllaunada, però encara és possible trobar-ne i menjar-ne, per exemple, als supermercats dels Estats Units. Jo me n’enduré una llauna de record.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *