Algú ho havia de dir

El problema no és la unitat de l’independentisme. Més unitat gairebé impossible: ERC + Reagrupament + l’Assemblea Nacional Catalana i altres patums. Només mancava SI i CUP. Però menys vots que fa 4 anys: 236.000 enlloc del 291.500 del 2008.

El problema és el missatge, la proposta i la credibilitat. Una falsa renovació per parcial d’ERC (a la cúpula d’ERC segueixen sent els mateixos), lliurar-se a CIU en cos i ànima en la proposta del Concert Econòmic (l’abraçada de l’ós que ja quasi acaba amb ERC els anys 80) i abandonar la defensa radical, clara, contundent i inequívoca de la independència (anar a Madrid a posar de manifest el conflicte, no a fer parlamentarisme a Espanya) tenen com a conseqüència aquests resultats, caminar de recules com els crancs.

L’independentisme només assolirà resultats electorals si, a més d’actuar unit, és fidel a una proposta  inequivoca, única i prioritària d’assolir independència, un discurs clar i ferm i una praxis coherent que li doni credibilitat.

La unitat per la unitat, electoralment no és res.