Segons CIU això és realisme polític, és el que cal fer, és inevitable. Com una llei de la natura o un càstig dels déus. La misèria moral i la miopia intel·lectual ens governen. Ep, i democràticament, que aquests que ens manen han fet 3 de 3, el “triplet” diuen cofois. Mai un partit polític no havia tingut tan poder a Catalunya. Aquesta gran victòria, doncs, només serveix per fer una mostra sense precedents de masoquisme, abans de que Madrid ens retalli més, ja ho fem nosaltres.
Ens auto-destruïm, ens auto-espoliem, ens fem un auto-gol, i a sobre estem contents i ens agrada. Sense cap escrúpol, sense cap vergonya, a canvi de res. Ho fem orgullosos i traient pit, com un bon gos fidel. Com bé deia el poeta Espriu, “seguim llepant l’aspre ma que ens ha fermat per sempre al fang”.
Fins quan senyors de CIU, fins quan?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!