De manars i garrotades
De coses què passen tots els dies i que no sempre es veuen
L’editorial d’urgència de Partal sobre la “dimissió” del rei
Des del País Valencià, com ja va comentar Raimon i altres, les coses es veuen des d’una altra perspectiva.
El protagonisme que reclama el seu editorial sobre el tema català crec que és excessiu de bon tros. Molt probablement, com crec que s’opinarà des de fora de Catalunya, el resultat de les eleccions europees i la seua possible projecció sobre un parlament espanyol més plural que l’actual és, de segur, l’argument definitiu que ha fet que una qüestió que sembla que a finals de març ja li havia dit el rei a Rajoy, ha estat la possibilitat d’un parlament espanyol no tan proclive a la monarquia o on, almenys, les veus crítiques serien, de segur, molt més altes, clares…i nombroses que ara, amb una majoria aclaparadora del duopoli dinàstico-monàrquic.
Vol dir, Sr. Partal, que la ciutadania catalana es mira tant el seu melic?
Dit tot això des de la perspectiva d’un valencià que veu amb simpatia i solidaritat el procés català. Encara que, per raons personals, ja fa temps que tinc el meu blog en “stand-by”, el vaig comentar en alguns posts què, repassats ara, veig que no anaven massa desencertats:
La testosterona del Sr. Partal , Via Catalana. Via Valenciana i Una història repetida: nacionalisme i esquerra
Aprofitaré aquest moment, per fer “tornar a la vida” el meu blog amb estes lletres.
Sort per tothom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!