De manars i garrotades

He esperat uns dies per aclarir el tema dels enllaços ferroviaris que ha perpetrat el govern del sr. Rajoy, aïllant de fet de l’accés a l’arc mediterrani de comunicacions ferroviàries el port de VAlència, amb tot el que això significa.
Les respostes de la Generalitat de baix, i de part de la patronal han estat, com és freqüent i com ja va dir el Comte Duc d’Olivares, d’una gent “molla”: l’actualització i millora de làccés via Sagunt-Terol.
Supose que no tota la classe empressarial valenciana estarà aliniada amb esta solució “esparadrap” per a una ferida d’eixe tamany. El volum d’inversions a les què obliga i la feblesa de al solució em fan esperar -no sé si de forma “optimista”- que mesures com esta faran que alguna part de la dreta valenciana, com passa amb la catalana, vaja fent-se independentista. O no? O tampoc amb mesures con esta?
Si el gran pare Fuster estiguera viu supose que, com el 23F, diria allò de “ja s’ho apanyaran ells”.
Senyor, senyor! i quina “barra” es té per ací…