De manars i garrotades

“No es fácil aceptar perder el 47% de tus ahorros por errores ajenos” ¿Errores ajenos? Quin morrro!!. EL TUIT DE L’ANY, NO EM DIGUEU QUE NO!!”

Enric Pastor.ATTAC-PV
Confesse que no sóc lector habitual de periòdics, menys encara de l’ex-BOE, àlies “El País” -amb accent a la í, “of course”-, que són molt primmirats en l’ortografia, encara que no en altres coses. Doncs bé, hui, segurament amb el cervell reescalfat per les calors estiuenques, he vist un parell de titulars en portada que m’han fet dir: “va, vinga, compra’l!”.
Però la notícia millor, aquella que m’ha fet riure com un boig i compensar l’euro i escaig que m’havia gastat, estava a la pàgina 21, secció d’economia del dia de hui, 5 d’agost de 2013.

Heus ací el titular, a quatre columnes, a meitat de pàgina i respectant l’idioma: “La comisaria de Cultura de la UE critica la quita aplicada a Chipre, donde tenía inversiones”, i l’entradeta diu “La intervención hizo perder a Androulla Vassiliou medio millón de euros”. No em digueu que no és com per a pixar-se de riure.

M’imagine l’escena. Solemne reunió del Comissariat de la UE presidit pel senyor Barroso on, com a comissària titular, la senyora Vassiliou, esposa, segons informa el diari, de Yorgos Vassiliou, president de Xipre entre els anys 1988-1993, és dir, en part de l’època esplendorosa -any amunt, any avall- on els directius dels bancs XXXXXXXX i les consultores xxxxxxxx es forraven i, de pas,  explicaven al seu govern com fer els comptes per guanyar diners tothom “a tutti plen”, amb inversions financeres d’evassors fiscals de més enllà del seu tros de Mediterrànea i, de pas, enganyar a la ingènua (?) dirigència de la UE, el BCE, l’FMI i “tutti quanti”, tots ells, com és ben sabut, una panda de babaus que no saben fer l’o amb un canut, sobre el dèficit real dels bancs i pressupostos estatals xipriotes abans d’entrar al restringit i selecte club europeu.

Doncs bé, aleshores va Barroso i diu que, com el govern i el parlament de Nicòsia no han acceptat que a totes les persones que tenen dipòsits (p.ex. el compte on va la nòmina…qui la tinga), se’ls faça un “mosset”, van a fer que eixe “mosset” siga d’un 47% però sols per als qui tinguen més de 100.000€, és a dir, els evassors fiscals d’altres països i gent amb més de 100.000€ al banc.

La cara de la senyora Vassiliou es va posar primer blanca amb els ulls com a plats, després verda d’ira a penes continguda pensant en els ex-seus ex-500.000€ i, si jo haguera estat al lloc en eixe moment, estic segur que hauria escoltat un exabrupte del tipus “EM CAGUE EN LA MARE QUE ELS VA PARIR!!” (no sé si ho diria en el seu grec nadiu o si, seguint la normativa de les reunions del Comissariat Europeu, ho faria en anglés “FUCKED BARROSO…!! i “la tira” que pertocara en l’idioma de Shakespeare.

No em digueu que no és com per commoure’s. Setanta anys de vida, 70!!, treballant fent “arreglets” per ací i per enllà, no protestant quan als dipositants xipriotes compatriotes seus, amb menys de 100.000€ (és dir, compatriotes, però un poc menys…), els anaven a pegar una “picaeta de no-res”, què, total, repartit entre molta gent quasi no anava a notar-se, i ara van i els seus co?legues, ELS SEUS CO?LEGUES!!, li fotien una punyalada trapera i li volatilitzaven MIG MILIÓ D’EUROS!!, que jo, ho confese, no ho guanye quasi cap dia: l’ONCE no dóna per a tant…

El seu Twiter la va traicionar, i d’amagat dels seus maleïts col·legues va escriure:; “No es fácil aceptar perder el 47% de tus ahorros por errores ajenos”. ¿Errores ajenos? Quin morrro!!.  EL TUIT DE L’ANY, NO EM DIGUEU QUE NO!! I encara com no va allargar-se fins als 140 caràcters amb consideracions coprofàgiques o malsonants, que la dona té estudis, supose, encara que no sé si d’economia financera…(Ji, ji…)

La crònica del periodista de “El País” (amb accent a la í, “of course”) no fa esment explícit del fet que Xipre és un dels paradisos fiscals (o ho era…? No, ho és encara per alguns) A DINTRE DE LA U.E.! No sé si la senyora Vassiliou ho sabia en eixa reunió on tan “dignament” representa a la Comissió Europea en l’àrea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut (quasi res…). Igual per això la cosa de l’economia no és allò seu amb tantes competències i no havia caigut en el compte. O era el seu marit, l’ex-primer ministre, qui li assessorava en estos temes?; ja se sap, això dels diners és cosa d’hòmens…(i disculpeu-me la irònica expressió masclista…).

Per cert, haurà el seu cònjuge “patit” també una “picaeta” semblant…o…no li ho havia dit a la seua senyora i ell els té segurs a, per exemple, Luxemburg? No conec com es duen com a parella, si tenen separació de bens i eixes coses…

Fa un grapat d’anys, l’i?lustre D. Francisco de Quevedo y Villegas, persona també amb prou mala bava quan es posava, va escriure una obra moralitzant titolada “El alguacil alguacilado”. Doncs això.

Ja sé que no arregla res la notícia, però no em digueu que no ens proporciona una sana estoneta de riure, que tant necessitem per sobreviure. :-))

Au! Salut i orxata!