De manars i garrotades

Vaig a ser extremadament breu en aquest post. He esperat uns quants dies per veure el que deia, si és que deia alguna cosa, d’allò del tancament de RTVV.

A veure si s’aclarim. La tàctica ha estat la que estan duguent amb tots els serveis públics, primer desprestigiar, després ofegar econòmicament i -òbviament- retallar i, finalment, tallar d’arrel i privatitzar.

Han començat amb una ràdio-tele pública (?), que en els temps què estem, evidentment, de cara al personal, és molt menys “necessari” que una escola o un hospital, a que sí.

La cosa viscero-identitària ha estat ràpidament agafada pels partits d’oposició i ja veurem fins on arriben. Per cert, que ja té barra el PsoEEEE de tocar eixa tecla, quan ells varen fer el que varen fer quan manaven i les seues reaccions amb els “rebels”: Rosa Solbes, destituida ràpidament pel Fabregat i l’Alfons Llorens acomiadat una estoneta després, fer després un “antidiccionari” de paraules prohibides (?), etc.

I ara amb les/els quatre que han aguantat el “mirlo” al davant, pobrets, un grapat de pilotes, llepaculs i xivatos que mai havien dit ni “mu” (acollonant veure algunes cares despotricant ara del PP!!) volen que els salvem el cul, perquè a eixes persones lo de pública, de qualitat i en valencià… se la “refanfinfla” (paraula que no sé si és al Fabra…).

Com es diu en castellà, perquè no trobe l’equivalent en valencià, ¡A BUENAS HORAS MANGAS VERDES!.