Els darres dies estem rebent informacions sobre els sistemes d’escolta del govern USA a “tot cristo” que se li pose per davant, siga amic (?) o enemic (potencial o real) i les protestes tímides, suaus, moderades…de tots els seus amics (?) i enemics a tot arreu. Ahir, el periodic Le Monde revelava que, al nostre
Estos últims dies hi ha un fenòmen curiós què, ingènuament, jo pensava que sols es donava en el cinema: l’aparició de zombis. L’últim en aparèixer ha estat un tal Alfonzo Guerra, segons ell “un socialista sense fisures” (i l’àvia bé, gràcies…), què acusa les noves generacions de no eixir al carrer contra la guerra de
“Arraconem les petites desconfiances, les petites pors i lluitem per la victòria contra l’enemic sense cara ni ulls mostrant la nostra cara i els nostres ulls orgullosament.“Humil homenatge a J.L.Sampedro Enric Pastor.ATTAC-PV Entre els molts ensenyaments que de l’enyorat J.L.Sampedro he tingut, potser per ser molt recent el tema, es troba l’entrevista que l’Évole li
“Desperteu!, el vostre somni s’ha acabat. Tot té un temps i un cicle i, amb actituds com eixa, esteu accelerant el vostre cicle de distanciament de la gent, de la realitat diària de la gent.“ Vinc de la manifestació convocada després de la vaga de l’educació del dia 9 de maig de València. Una gran
Els xiulets els veig -no sé- en un partit de futbol, en una festa al ritme de la música…però en una manifestació de sindicats i organitzacions socials properes, què volen dir?. Al meu parer no volen dir res i això em preocupa. Ahir, com estava “manat”, vaig anar a la darrera manifestació -per ara- que
“El que ha passat a l’estat espanyol ha estat i és encara, una burla sangonosa de la que encara se n’aprofiten els hereus -o els mateixos autors encara- d’aquella sangonosa època què encara clama per justícia, fent negocis amb els diners públics o aprofitant els seus contactes “de sempre” per fer negocis, alguns d’ells relacionats
“No soc especialment optimista respecte del procés en marxa a Catalunya […] però quan algú us vulga argumentar als qui per edat no coneguéreu aquests “detalls històrics”, amb l’argument de la Constitució com la “porga de Benito” per a tots els mals, li recordeu aquests fets, amagats no innocentment ni casualment pels qui s’oposen a
“…el capitalisme no està “mancat d’ideologia”, que diu Seguí, el què està és mancat de cap altra pàtria que no siga la del lucre i la rapinya. I el Noi del Sucre, per cert, no va ser assasinat per pro o anti-catalanista sinò per proletari…” Ara que el debat sobre la independència de Catalunya ,
“…el PsoE va fer-se el “llonguis”, com tantes vegades, deixant fer al PP el “treball brut” de netejar de “catalanistes” el PV” Escric estes ratlles per fer constar la meua alegria per la sentència del Constitucional al respecte de la difusió de TV3 al PV. Estic content, molt content, però…ull!!La sentència diu, literalment, que “la
Escric aquestes breus ratlles un dia abans que les urnes s’òbriguen a Catalunya, a la Catalunya de dalt vull dir, per deslliurar totes les i?lusions. Ho faig contenint la respiració i amb una barreja de sentiments contradictoris. I tinc por. Por de que els sentiments de moltíssima gent puguen ser bastardejats en funció d’interessos no
“ Què que?, que vos pensàveu, que Xavi Castillo és l’únic que sap fer acudits grollers i de cagar-se? No senyor, tenim als “Rajoy boy’s” que proposen que se li venguen els pisos amb més “categoria” -els de més de 160.000€, als pròspers nou-rics rusos i xinesos (aixina, explícitament) a canvi del permís de residència,,[…]Passeu
“…ja veurem fins on arriba eixa nova sensibilitat, però com a símptoma, ha estat per mi l’aspecte més novedós del 14N“No sé com haurà anat a altres llocs, però a València la Vaga General ha resultat…com s’esperava. Ni molt ni poc, el que dóna el panorama. Als grans llocs fabrils, transports, etc. èxit, al petit
“Caldrà tindre calma, perspectiva de llarg termini…i ganes de continuar treballant, un cop més, a contracorrent.” Tinc una mica descurat el meu bloc. Coses personals i l’activitat de recolzament a la Vaga General del 14 se’m mengen el temps i, sobretot, la capacitat de reflexió per lligar quatre paraules. Hui vaig a recomençar aquestes humils
“…si el nacionalisme ha triomfat, clarament a nivell intern, les polítiques dutes endavant pels governs del PsoE…en un sentit neoliberal i de consagració de la política de “deute zero”, han estat el penúltim clau del taüt…” Les eleccions de Galícia i Euskadi han estat les trompetes del judici final per al partit emblema de la
“… i ara els van a fer un programa semanal de promoció a TVE: “Corasones de borbón” (o una cosa pareguda…), tots els dissabtes. Ufff!!” No és pas la primera vegada que passa. La història de la censura, l’autocensura, l’introcensura, la minicensura, la …censura (poseu-li als punts el prefix que vulgau) al respecte de la