De manars i garrotades

De coses què passen tots els dies i que no sempre es veuen

27 d'octubre de 2013
Sense categoria
2 comentaris

La testosterona del Sr. Partal

“…posats a fer el ruc, “ells” saben fer-ho més i millor i, a més, tenen més mitjans materials i de propaganda.”

He deixat passar 24 hores abans de posar-me a escriure aquestes ratlles. Volia prendre una certa distància . Certs problemes de salut i una enorme mandra en contemplar, des del País Valencià, la deriva visceral que, com més va ,més es deixa veure, en el to de les declaracions que es posen a Vilaweb o dels escrits què es publiquen a les seues planes, em varen dur a deixar passar una mica de temps abans de posar-me a escriure estes ratlles.
És evident i conegut per tothom que en cada diari, abans de publicar un text o una informació, es fa una tria perquè tota la informació o l’opinió què es genera en un dia no es pot posar, cal, doncs, fer una tria i en eixa tria les intencionalitats i les tendències del diari es veuen clares, a poc que es tinga ulls a la cara. Tot això és legítim i normal.
També és ben cert, que el titular de les notícies es trien en funció d’uns certs paràmetres què, generalment, destaquen també allò que el titolador enten com a més important o cridaner de la informació. Això és ja més dificil de fer, perquè la mà se li pot anar en tractar de subrratllar determinat paràgraf o, com és el cas, determinat fragment de les declaracions que es publiquen.
D’allò primer que he nomenat no en vaig a parlar ara, no era la intenció en fer aquest escrit. Del segon apartat, però, sí que vaig a parar-me a dir quatre coses.
Em vull referir a les declaracions del Sr. Jair Dominguez, on l’encarregat de fer els titolars va posar literalment: “Algú ha de posar els collons damunt la taula”. En escoltar l’entrevista és cert que la frase es diu per l’entrevistat, però el tò distés en què es fa i el clima general de la conversa no fan que, en escoltar-la, la frase destaque d’una manera tan visceral com el titolar, descontextualitzat de la resta de la conversa, vol fer entendre en pegar la primera ullada a la pàgina de Vilaweb.
A part de l’aspecte masclista de l’expressió, parcialment disculpable -sols parcialment- pels usos i costums habituals a la parla co?loquial, la visceral crida a “posar els collons a la taula” que el titolar fa, no té, a parer meu, relació amb la idea general que l’entrevistat vol expressar, molt més irònic que no empipat, i no tant partidari d’accions dràstiques com de la demanda d’una certa seriositat per part de la dirigència política, per no marejar el personal i dir les coses pel seu nom.
M’imagine el que haguera dit, probablement en un editorial, el Sr. Partal, si un personatge “de l’altra banda” i de popularitat no excessiva (almenys jo no coneixia aquest senyor, encara que això pot ser una mancança meua), per exemple un militar retirat o sense retirar o un dirigent de rang mitjà de qualsevol organització política o social “española” o un columnista, haguera dit, a “La Razón” o a “El Mundo” o, fins i tot, a “El País” una frase semblant de reminiscències “testoteròniques” -i perdoneu-me el “neologisme”- en parlar de les intencions “separatistes” del poble català.
Les descalificacions a la crida de l'”español” i les referències al caràcter violent i masclista de l’expressió no hagueren faltat a l’hipotètic editorial del Sr. Partal, així com l’acusació de fer una retòrica fascista “dels punys i les pistoles” de l’hipotètic personatge.
Recorde ara, per exemple, els alarmants titolars sobre “vols rassants d’avions militars espanyols” que s’associaven a una certa forma de coacció de l’exècit contra els habitants del Principat què, un cop aclarit el tema, resultaven ser pràctica habitual a la zona “des que Franco era caporal”.
Serenitat i debat polític és el que cal fer ara i no testosteròniques crides, sobretot perquè, posats a fer el ruc, “ells” saben fer-ho més i millor i, a més, tenen més mitjans materials i de propaganda.
Ara bé, si posar eixos titolars fa pujar l’audiència al Principat i actuar aixina és una opció de la direcció de Vilaweb per raons empresarials…

  1. Doncs jo trobo que el titular s’ajusta ben bé al que pretén transmetre Jair Domínguez (de qui jo tampoc en sabia pràcticament res fins ara). Espero que la idea de fons sigui cada dia més compartida pel conjunt de la societat catalana: cal deixar definitivament d’anar amb el lliri a la mà i no fer un ús erroni del concepte “seny” (sense fer cas als anuncis de determinada entitat bancària). Això és el que venia a dir Jair. Si el titular us ha molestat per masclista o perquè fa pujar l’audiència… Només us dic que en el primer cas no ho és, de masclista, i en el segon són les regles del joc, impossibles d’obviar en el món on vivim.
    Cordialment,

    Les aigües turbulentes

  2. Aquest Jair Dominguez crec que vol ser l’enfant terrible de la cultureta catalana. Al màxim que pot arribar a ser és a fer d’ombra d’un altre ximple com en Boadella.
    Després del patètic Bestiari, crec que ja li hem donat masses minuts de glòria.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!