A tall d'invocació

He estat uns dies a Suïssa, la meitat dels quals han estat al Ticino, els cantons de parla italiana. Una petita casa en un poblet prop de Lugano, amb carrers estrets i tortuosos, ha esta el nostre refugi. Si el poble tenia una rusticitat de postal, la vall on se situava, amb els cims de les muntanyes nevades i els boscos de color gris després de l’hivern, ens recordava la duresa de la topografia dels Alps. Recórrer els voltants dels llacs (Lugano,  Maiore, Como), amb les muntanyes amb serrells  de neu, ha estat una experièncie intensa i complaent. Molt complaent.

Un dia vàrem fer cap a Montagnola, el poblet on va viure Hermann Hesse, des d’on es veu el llac de Lugano. Vet ací la foto del la seua màquina d’escriure i de la taula d’estudi amb cartes de Thomas Mann, Carl Jung, Freud, T. S. Eliot, W. Benjamin o T. Adorno per sota del vidre. En passejar per aquells indrets, hom veu nítidament els textos i les aquarel·les de l’autor sobre el paisatge. Una bona representació d’aquestes proses, també dels poemes i de dibuixos apareix al volum El caminante.

Han estat uns dies que hem gaudit de la bona taula, amb plats, formatges, postres i vi del Ticino. Hem gaudit de les amistats que tenen una vida helvètica, ço és còmoda, regulada, previsible. Un país on per tenir un gos s’ha de fer un curs previ (què t’ha paregut!).  I on la gent és hospitalària, loquaç, amb una gran curiositat per tot.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!