A tall d'invocació

Maig és un mes molt especial. Els bancals de Gines amb l’aroma de la flor de taronger –tarongina– semblen un verger. Caldria ser una au, posem una oroneta, per poder gaudir de la vista aèria dels llocs ara de colors diversos: verds, grocs, rojos…El camp, en el mes de maig, és un jardí meravellós.  En l’entorn de la casa, a més, formant una bardissa, hi ha les roses amb flors grogues i roges que exhalen una aroma seductora.

Mires on mires tot és delectació. Aquest matí, quan he caminat un poquet m’he trobat un racó –i n’hi ha molts– ple de roselles. El teniu en la foto. Realment és un quadre singular. Sorprén perquè sembla un jardí més que no un bancal. La setmana passada que érem dos dotzenes d’amics passejant per ací,  ens vàrem fer una foto en un bancal més gran, però tan florit com aquest.

L’estat del camp en maig s’acompanya de temperatures agadables; fa un bon estar estimulant, encara que aquests dies han estat molt calorosos: semblaven de ple estiu. L’exuberància vegetal és una mostra singular de la natura en aquest temps. De la seua força, del seu esperit pertorbador. El gaudiu, també, vosaltres?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!