A tall d'invocació

En la lectura de l’entrada “Sexe” de Diccionari per a ociosos,  Joan Fuster acaba amb un pronòstic que paga la pena de comentar: “Si el món continua per aquest camí —diu—vindrà un dia en què la brometa sexual es farà inconcebible, excepte en casos extrems”. També avança Fuster cap a final de les seues tesis que “la pornografia hi perdrà tota la seua saborosa eficàcia”.

Cinquanta anys després, cal demanar-se  si els pronòstics de l’autor s’han complit o s’està en un procés de fer-ho. Certament, hauríem de mostrar-nos reticents. La pornografia ha aconseguit una difusió i una implantació que sembla desmesurada a tenor de les dades que s’hi donen. Fet i fet, en l’actualitat un xiquet o una xiqueta de quinze anys ha vist tot tipus de relacions sexuals: entre home i dona, entres homes, entre dones; amb trios, promíscuament… Les imatges en moltes pel·lícules, en un gran nombre de programes de televisió —alguns reality shows són ja directament pornogràfics… També a la música, a determinats llibres, al carrer… hi ha mostres de com hi ha una transformació radical, pel que fa al tema sexual, on tot sembla envaït per la pornografia.“El capitalisme intensifica el progrés d’allò pornogràfic en la societat, ja que ho exposa tot com a mercaderia i ho exhibeix” escriu Byung-Chul Han en un assaig recent dedicat a analitzar el fenomen que significativament l’ha titulat La agonía del eros. Per al filòsof germanocoreà, actualment es profanitza l’eros per convertir-lo en porno. A partir d’aquesta realitat no sé si hauríem de parlar d’una nova mutació cultural.

Una passa més, seguint el curs dels darrers anys, prové de la incorporació d’escriptores a la nòmina d’autors eròtics. Res a veure amb les anteriors on ja hi havia el llistó marcat (i ben alt) per una Anaïs Nin. En els darrers anys, autores com Catherine Millet artífex del bestseller La vida sexual de la Catherine M., del 2001, han aportat noves mostres. Amb escenes sexuals molt explícites i que són lluny de la sensibilitat, el bon gust o/i a anys llum les mostres d’un erotisme convencional. A banda dels registres sàdics, harcords, o biszarres, l’autora s’hi deté amb un inventari de situacions d’un erotisme tòrrid, d’una sexualitat amb una força testicular pantagruèlica.

Però poster més significatiu resulta encara la trilogia que enceta la novel·la Cinquanta ombres d’en Grey, que la britànica E. L. James va publicar el 2011. La trilogia ha venut sobre un centenar de milions d’exemplars a tot el món. L’obra presenta la relació entre Anastasia Steele i un jove magnat de negocis, Christian Grey. El que destaca són les seues escenes explícites d’erotisme amb elements de les pràctiques sexuals que involucren: bondatge/ disciplina, dominació/ submissió, sadisme/ masoquisme. En fi, com a bestseller reclama l’atenció d’estudioses com Eva Illouz que hi ha vist, mitjançant el sadomasoquisme, una manera d’actualitzar la prova de l’amor romàntic: “El placer de leer esta novela —independientemente de su pésima calidad literaria— deriva del hecho de que articula tanto el conjunto de tensiones que asedian las relaciones heterosexuales modernas y una utopía contemporánea del amor sexual, resucitado de las cenizas de las convenciones de la pasión romántica y oximorónicamente concebido en una relación sadomasoquista”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!