A tall d'invocació

Crec que tot amant de la literatura gaudirà llegint un llibre com aquest perquè és un text escrit des de la sinceritat, des del plaer i des de la llibertat. I sobretot des del saber que dóna una llarga experiència d’escriptor. La literatura des de dins és un repàs fabulós del món de la creació literària talment l’entén el seu autor, Suso de Toro. Després d’haver-hi publicat més de trenta llibres, l’escriptor gallec aborda qüestions sobre la paraula oral i la paraula escrita, sobre el cànon, sobre l’escriptor i la nació, sobre el compromís i la ideologia; també comenta les condicions per a la creació, com ara la soledat o la diferència entre creació i indústria i un munt de temes més. En tot moment, mostra la seua poètica i dóna compte dels autors i de les obres estimades: Thomas Mann, James Joyce, Joseph Conrad, Stephen King… Són també lloables les observacions sobre la literatura gallega, la posició heroica de Rosalia de Castro, per exemple, entre la condició de dona i la voluntat d’escriure en gallec, dos handicaps difícils de superar en la seua època.

Cap tema no és nou, però les observacions i l’estat de la qüestió que fa l’autor, ensenyen una perspectiva que posseeix, innegablement, elements personals i s’hi mostra valenta i sincera (és la segona vegada que empre aquest adjectiu). El llibre de l’escriptor sembla seguir aquella recomanació d’Elias Canetti:  “Digues les coses més personals, digues-les, és l’únic que importa. Les coses generals estan en el periòdic”. Per això, per exemple, ens confessa que no ha pogut acabar de llegir un clàssic com és La muntanya màgica de Thomas Mann. O que escriu acompanyat de música i en comenta detalls dels seus efectes més immediats. En redactar un determinat paràgraf va haver de canviar de música: ho exigia allò que tractava d’explicar.

Val a dir que Suso de Toro sempre mostra les seus cartes o, simplement — això és molt d’agrair— s’explica bé. Amb arguments o amb raons. Altra cosa és que estiguem d’acord o no. I ací podem entrar en alguns temes controvertits, ço és que inciten a la discussió. Per exemple, fa una defensa que escriure és un ofici. Més avant, però, acaba reconeixent que va sentir una sensació indescriptible en publicar una determinada obra seua: “en aquell llibre es reunia el sentit de tot el que portava cercant sense saber-ho i donava sentit a tots els llibres anteriors”. En La literatura des de dins —no sols en aquest sinó en molts moments— es desprén que en l’activitat de l’escriptor hi ha més transcendència que en la d’un simple ofici.

L’obra de Suso de Toro, que ha publicat ja tres llibres en català en l’editorial Gregal, dos que són compilacions d’articles, La lliçó catalana i Per Catalunya, i un a mig camí de la poesia i l’assaig, Esdevenir humil, té un interés innegable per als qui pertanyem a una cultura sense estat al darrere. En un moment donat, l’autor confessa que va decidir ser escriptor en llengua gallega “per rebel·lar-se contra una injustícia enorme que resumia totes les altres injustícies”. Mirar el món literari des d’una cultura com la nostra o com la de Suso, no és el mateix que fer-ho des de cultures potents sense cap mena de perill d’extinció, ni amb una existència precària. El component ètic no es pot separar de l’acció humana i, per descomptat, de la tasca d’escriure. Amb tot, afirma el gallec: “Pretendre conscienciar el lector de qualsevol cosa a través de la literatura, per bona i noble que sigui aquesta cosa, és deslleial”. És cert que potser no es recomanable fer apostolat en una novel·la, però cal reconèixer que també hi ha grans obres plenament militants. Pensem en Màxim Gorki, Hermann Hesse, George Orwell, Jean Giono… La llista és ben gran.

Per acabar, dir que la traducció del gallec, d’Andratx  Badia, és força acurada. Les notes a peu de pàgina del traductor mostren un interés rigorós per seguir l’essència i les subtileses de text original. I un retret: el títol. “La literatura, des de dins” és un bon subtítol, però crec que caldria un títol més rotund. Per què no: “Més que un ofici”? O bé “L’escriptura una rebel·lió”. Però això ho pregunte als lectors. Què n’opineu?

La foto de Suso de Toro és del diari Ara

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!