A tall d'invocació

Un lloc concret i un temps determinant poden conjurar-se per impulsar  una creativitat extraordinària. L’ambient, l’esperit de l’època —que en alemany té un terme contundent zeitgeist—la conjunció de forces i circumstàncies, en alguns casos, desencadenen idees, propostes,  innovacions i canvis de percepció de la realitat. Innovar passa per capgirar l’ordre, invertir valors, redirigir mirades, qüestionar supòsits… No sé si quelcom d’açò ocorre a Zuric, una ciutat Suïssa al voltant de llac del mateix nom, on el 1917 s’aplegaren Lenin, en el seu exili polític, James Yoyce en el seu exili filosòfic i existencial i Tristran Tzara, un jove de dinou anys vingut de Romania que promouria el Dadaisme. I encara hi caldria afegir figures d’autòctones com Carl Gustav Jung, innovador i atrevit, i visitants ocasionals com ara Stefan Zweig.

Tots tres creadors foren l’exponent d’un nou ordre: varen ser subversius, lluitaren contra el poder i el món establert. Ho feren des de l’angle polític i des del literari. I què tenia Zuric per a inspirar-los d’aquesta manera? Va ser una casualitat? Arribaren a conèixer-se? Per aquesta realitat pastureja la mirada d’Agustí Pons que a banda de ser un biògraf de primer magnitud, és l’autor d’una altra incursió prou relacionada amb aquesta, 1914-2014 Per entendre l’Europa del segle XX.

Al llibre actual: Zuric 1917…, Pons ens presenta retalls de la vida de Lenin i de Joyce, especialment. Són passatges deliciosos, autèntiques aproximacions a la singularitat de cadascun d’ells: Joyce, oscil·la entre l’alcoholisme i una sexualitat desbocada; Lenin, tendre i irascible, és capaç de coordinar la convivència de la seua amant, amb la de la seua dona i la seua sogra. La focalització de l’entorn personal i familiar ajuda a valorar les dimensions personals dels creadors encara que no les explica. La seua realitat humana dibuixa el relleu entranyable d’unes individualitats capaces d’imaginar unes altres realitats, de crear nous mons. Les seues obres no naixen de rampells d’enginy, sinó que foren  el fruit d’uns autors persistents i esforçats en els seus territoris respectius. Per a crear, cal  valentia. I perseverança. I a dir veritat: perdre respecte a l’autoritat i a l’ordre establer. De la manera que la trobem en aquests tres casos, la creació és energia revolucionària.

Pel que fa als ambients creatius, s’ha parlat de l’”efecte Mèdici”, quan l’entorn l’afavoreix. Ben mirat, el nostre cervell és social: interactuem amb la resta de persones que ens voregen. Quin seria el magnetisme de Zuric per incentivar les novetats valuoses en camps socials? Literaris? Psicològics? Potser la centralitat europea? Ser talaia dels països de la Primera Gran Guerra? Una geografia inspiradora, que combina la verticalitat i el volum grandiós de les muntanyes amb els fons de les valls amb llacs?  Formar part d’un país neutral i, en certa mida, solidari? No sé si tot això ho explica, en tot cas va ser un fenomen digne d’atenció i d’admiració. Llegir les pàgines de Pons és acostar-nos i assaborir unes vides, unes idees i uns valors determinants, però sobretot explicar l’esforç tenaç  que ha acompanyat sempre tot creador formidable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!