Manu, un jove simpàtic, arriba a París. Som als anys vuitanta. Li agraden els homes i té una gran disposició al gaudi. En poc temps farà unes amistats decisives i acabarà arrabassat per la sida. En esquema, aquesta és la història de la pel·lícula d’André Techiné Los testigos. El que atrau de Techiné és la forma de tractar l’eros,
No sabia que existia això: un dia europeu de les llengües. M’ho ha fet saber Antoni Basses a través de Catalunya Ràdio. És clar que hi ha dies per a tot, com ironitza l’Empar Moliner en T’estimo si he begut, que en un relat celebra el Dia Internacional de la Lactància Materna; en els seus
Va ser la foto d’ahir: monjos budistes encapçalant les manifestacions contra la junta militar de Birmània. Per aquells que veuen en el budisme -assimilant-lo al catolicisme reaccionari, a l’islamisme (amb la Sari’a) o el judaisme (amb la Halakà) que deixen poc espai a la tolerància- està aquesta realitat de compromís amb valors com la democràcia i la llibertat.
Àngela Menages i Joan Lluís Monjo, ha escrit un llibre molt interessant. Es tracta d‘Els valencians d’Algèria, un llibre documentat i molt ben pensat -i sentit- sobre els valencians emigrats a Alger. Trobe que no hi deu haver cap natiu de les marines (la Baixa i l’Alta) que no tinga algun parent o conegut pied-noir.
Acabe de publicar un llibre sobre Joan Fuster i la pintura: Els colors i les paraules, en la Universitat de València.Un llibre curtet, a mig camí de l’assaig i l’estudi acadèmic. L?atenció que dedica Joan Fuster a l?art i, concretament a la pintura, és constant al llarg de la seua activitat d?escriptor. Significativament el seu
En la darrera visita, el Dalai lama ha recordat que el budisme no és parangonable amb les religions d’Occident. És una altra cosa, i ens encara a la vida de forma molt diferent a com ho fa el cristianisme. I com a mostra teniu el llibre del Lama Djinpa, Borja d’Arquer, Aprenent del budisme (Viena
"En un restaurant" Les converses van sent més tedioses al voltant dels diners, la cuina, els vins, foteses de les ombres espantoses i vulgars que hem anat esdevenint. Tens la sang roja, fatxa:fes-te fotre. Al murs del vàter he llegit el crit com un llampec, i torno a ser aquell jove d’un temps, en teoria pobre
Va ser un dissabte bonic. Més de dues-centes persones hi acudiren. Molta gent de Gines dispersa va aprofitar l’ocasió per trobar-se. I recordar altres èpoques… Temps era temps, Gines feia una festa ben gran. El dissabte va ser només un recordatori d’allò que va ser. I va ser una invocació del que es feia en
A mi m’agradaria que l’amor a la terra fos un patrimoni estés entre els valencians (també entre els catalans i els mallorquins). Un amor que els portàs a respectar les seus formes tradicionals de cultiu, d’organització, d’estètica. I, per descomptat, que els portàs al respecte més absolut del paisatge. En anar pel món un s’adona
José Mujica Cordano és un diputat del parlament d’Uruguai. Forma part del "Frente Amplio" i en el seu moment va militar en el moviment Tupamaro. Per això va ser empresonat i torturat. Ara és diputat al parlament i llaurador. Aquest és un dels atractius del personatge: la mescla d’intel·lectual i de camperol. En un llibre entrevista
He llegit un llibre preciós de Moussa Ag Assarid, un jove tuareg que ha canviat de vida anant-se’n a França. El títol és En el desierto no hay atascos. El llibre és un exercici de comparació continuat entre el món del desert (Sàhara) i el món de les ciutats d’Europa (de França). Hi ha moltes
El proper dissabte són les festes de Sant Joaquim i Santa Anna a Gines.
Alaa Al Aswani ha esdevingut un escriptor egipci molt conegut gràcies a la seua novel·la L?edifici laqubian, que Edicions de 1984 ha publicat en versió catalana. L?obra, traduïa a mig món, compta amb una versió cinematogràfica que alguns parlamentaris egipcis intentaren, sense èxit, prohibir. Alaa Al Aswani és dentista de professió, però escriptor de vocació.
EL Nacionalisme Banal de Michael Billig és un llibre força interessant. Es tracta d’un estudi lúcid, directe, amé que irromp en el panorama de les nostres lletres. Quan pensàvem que ho sabíem tot del nacionalisme ve un nou llibre i ens descobreix coses ben interessants. Nacionalisme banal és del sociòleg britànic Michael Billig. I és