A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

4 de maig de 2012
0 comentaris

“Maneres de mirar” de John Berger al català

S’acaba de traduir al català una obra de John Berger, Maneres de mirar, un conjunt de diversos assajos que comente sovint en els meus textos de La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies. Entre d’altres temes, l’autor hi fa una anàlisi minuciosa de la publicitat. A l’assaig número set del llibre, en concret, n’és un dels més espectaculars. Es tracta d’un llibre concebut a través d’imatges i el segon assaig és només amb reproduccions gràfiques. Però tornant a l’assaig número set, Berger destaca com la publicitat proposa a cadascú de nosaltres que transformem les nostres vides comprant alguna cosa més. Atés un món de publicitat que ens recorda no les qualitats dels productes sinó que apel•la al nostres desitjos profunds de pertànyer a determinats grups socials, a posseir atributs, a fer nostres certs estils de vida. (n’hi ha més)

 

Ha estat Gilles Deleuze el pensador que ha analitzat els aspectes del desig bo i subratllant-ne la seua naturalesa de conjunt. En desitjar, fabriquem un conjunt, el filòsof francés ho resumeix així: “c’est  avec des mondes que l’on fait l’amour”. El que desitgem és un conjunt: una combinació de coses (hi compta el lloc, la llum, el moment, la companyia…). El gran magatzem sap ben bé això.
Com comente en La vulgaritat… en el fons, si l’operació de comprar se situa fora de l’àmbit de suplir una mancança, ens trobem en allò que Freud en deia substitució. Bescanviem la satisfacció dels impulsos més profunds amb l’operació d’adquirir objectes. De la mateixa manera que el xiquet intenta pal·liar el disgust del reny del progenitor amb el mateix exercici sobre el seu gos. Convé tenir clar, doncs, les forces latents que s’hi amaguen, sovint, a través de l’operació de comprar, l’extrem de la qual és una addicció patològica: la compra convulsiva. Continuant, al seu torn, en l’operació de substitució, John Berger realitza una observació punyent, que amb tota la seua irradiació esdevé ben bé un toc d’alarma cívic:

      La publicitat eleva el consum a un substitut de la democràcia. L’elecció d’allò que un menja (o vesteix, o condueix) ocupa el lloc de l’elecció política significativa. La publicitat ajuda a emmascarar i compensar tots els trets antidemocràtics de la societat. I emmascara també allò que ocorre en la resta del món.

                 John Berger, Maneres de mirar 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!