A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

13 de setembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

“L’edifici laqubian” d’Alaa Al Aswani

Alaa Al Aswani ha esdevingut un escriptor egipci molt conegut gràcies a la seua novel·la L?edifici laqubian, que Edicions de 1984 ha publicat en versió catalana. L?obra, traduïa a mig món, compta amb una versió cinematogràfica que alguns parlamentaris egipcis intentaren, sense èxit, prohibir.

Alaa Al Aswani és dentista de professió, però escriptor de vocació. I açò es veu tan bon punt obrim el llibre i constatem com està minuciosament construït, amb unes històries enllaçades que donen compte de tot un món i constitueixen un petit retrat de la societat egípcia dels nostres dies. Hi apareixen aspectes relacionats amb la subsistència diària, amb la corrupció, amb el paper de l?Islam i les organitzacions de puresa religiosa que busquen respostes (a les preguntes llençades per la globalització) al si de la pròpia cultura.

L?escriptor ha fet servir allò que, en francés, se?n diu literatura d?endroit: prendre com a referència un espai, físic i històric, i a través d?ell i dels seus pobladors, articular una sèrie de ficcions que traslladen, amb un gran vigor bocins de les seues vides. Es tracta d?un procediment usat per alguns autors realistes, però també per Lawrence Durrell en el conegut Quartet d?Alexandria. Els habitants de l?edifici Laqubian uns pobres, altres rics, es debaten per subsistir i dur a terme allò que es fa feliços. Hi desfilen homes de negocis, periodistes, estudiants… balzaquianament descrits; ço és amb una sèrie de detalls significatius, i en ambients tan ben perfilats, que es fan sentir pròxims al lector.

L?amor i el sexe ocupen un paper fonamental en les vides dels personatges i enllacen amb les eixides de subsistència en el marc d?una societat classista, on assolir l?estatus de classes mitges costa molt. I en una societat d?escassa tradició en drets civils, amb unes estructures polítiques tancades, en mans de la plutocràcia.

L?edifici laqubian té una força captivadora i d?un tros d?Egipte ?tan pròxim i tan poc conegut alhora? ens fa un món comprensible i ben estimable.

[Publicat al diari Información 30 d’agost 2007]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!