A tall d'invocació

Enguany, amb Sant Miquel ens arriba més que un estiuet, un avanç de la tardor. Açò és: frescoreta, humitat, un oratge de cims amb boira i unes olors de tardor. Olor a poma, a raïm, a codonys… Encara hi ha figues, però no sabria fer realisme botànic amb les figues, amb la dolça embriaguesa de les figues.

        De passeig per la muntanya que veieu en la foto un sentiment de quietud i de pau delicada. Bategar majestuós de les muntanyes… Al terra, una promiscuïtat de fulles, com si hagueren eixit d’un quadre de Monet. Les penyes dialogant amb silenci…  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!