A tall d'invocació

Va ser la foto d’ahir: monjos budistes encapçalant les manifestacions contra la junta militar de Birmània. Per aquells que veuen en el budisme -assimilant-lo al catolicisme reaccionari, a l’islamisme (amb la Sari’a) o el judaisme (amb la Halakà) que deixen poc espai a la tolerància- està aquesta realitat de compromís amb valors com la democràcia i la llibertat.  

         Hi ha aquest exemple, però també hi ha el del monjo vietnamita Tich Nhat Hanh, o els dels tibetans i tants d’altres. Si a Birmània els monjos -n’hi ha 400.000, tants com soldats a l’exèrcit- s’hi mantenen ferms la situació serà irreversible. Fora, doncs, la imatge de monjos passius, nihilistes suportant qualsevol injustícia perquè es tracta d’una fal·làcia. Els monjos estan sovint arraulits, però no com a gossos ferits sinó amb la gravetat i la fermesa que els dóna la ubicació en la terra.

   He parlat en un altre post del budisme compromés, a propòsit del llibre de Borja d’Arquer. És un tema candent, com ho és també la qüestió del budisme a Occident. Els valors europeus, els valors laics, els valors de tolerància i de llibertat són el nostre punt de partida. Hauríem de tenir coratge de defensar-los, primer que res aquí, on no sempre estan arrelats, i després en la resta del món. Aquesta visió del multiculturalisme, que totes les cultures tenen el mateix valor, no és de rebut. Com tampoc mai no m’he cregut que totes les religions tinguen un fons equiparable. Si el tenen, no l’he sabut veure. I encara no el veig. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!